Els mons de Laura pel món

No em dones paraules.                                                Don't give me words. Que les paraules volen i se'n van;                               Words just fly away; i ja no tornen mai més.                                              And never come back No em dones paraules.                                              Don't give me words. Dona'm temps, per esbrinar-te;                                  Give me time, to discover you dona'm calor, per a sentir-t...

Els petits tolls al pati i l'olor a gespa banyada. L'escalfor del sòl es cola per la finestra i al llit es beu el café calent del matí. No sap quina hora és però no li importa. Tampoc sap si és dilluns o diumenge, si ha de treballar o si es pot permetre el luxe de relaxar-se. I no li importa. Fa un sospir, i escolta als ocells cantar, alçant la veu per damunt dels avions que aterren prop de sa casa. Una sensació de buit li ompli el pit i encara entre llançols, un calfred li recorre l'esquena. Vol dormir però no pot. No ha pogut en tota la nit, o tot el dia. Perquè ja no té horaris, ni dies ni estacions. En mig de tota eixa confusió es clava a la boca un plàtan que no arriba a les seues papil.les gustatives, i amb les presses d'aquell que corre sense destí, surt de casa. No sap on va. Però no li importa. Camina deixant caure els peus, és el que fa quan està cansat. Té desitjos. Tothom els té, no? Eixa àvia amb la que es creua al carrer li fa un somriure amab...

A tu, A tu que estàs ací asseguda al meu costat al tren. No se quin motiu és el que fa que dels teus ulls brote una font d'aigua salada. I vull saber-lo. Perquè vull dir-te algo que et faça oblidar eixa pena que et fa plorar davant del món. I això és mostrar tota la teua vulnerabilitat en una sola llàgrima. No imagine qué pot ser. Però pense en les paraules que podria dir-te si ho sabera, i en com d'ingenu és creure que això et faria sentir millor. Segurament tú no saps que ara mateix t'observe i que la teua pena és meua per un moment. El que si que saps, supose, és que la tristor és tan dins de tu, que ja no trobes res més. Deixa-la que se'n vaja, la pena. O fes-li un lloc entre eixe somriure forçat que acabes de fer. Quan baixes del tren, desapareixeràs de la meua vista, però un petit troç d'eixa tristor que era tan teua, ara és un poc de les dos.

Un somriure i una conversa sense sentit que no vam tenir; Curiositat, La nit de festa en la que intercanviarem els telèfons que mai no es va donar; Un café entre rialles i converses, que no vam poder gaudir; El sopar a eixe pis encara fred i deshabitat, que mai vam arribar a fer; Il.lusió, Les nits de sexe desenfrenat i pasió amagada entre sospirs i suors, que no vam experimentar; Eixe llibre a la taula de la dreta del teu llit, perquè era el teu costat; que mai et vaig regalar; Música sonant coreografiant aquelles profundes converses que no vam començar; Esperança, Una guitarra, Un secret que no em vas contar, L'amor guardat que mai no vas sentir, l'amor guardat que mai no ens vam donar; Un passeig a vora mar, Una proposició inadequada que mai no vas fer; Decepció, La resposta amarga que mai no vaig donar; Un llit buit i uns ulls plens de llàgrimes que mai no vaig plorar; Un cor sec i fred que mai no vas patir; Els dies de felicitat plena que mai no vindran;...

Ací estic de nou a l'altre costat del món. Escric sentada a la cuina amb l'estufa calfant-me els peus. Escolte al YouTube "Duende del sur" de chambao i em posa nerviosa el fet de que va tallant-se a cada poc. Escolte les notes de la guitarra de Sam que hi és a la planta baixa practicant escales. M'he despertat a les 3 aquesta matinada i no he pogut dormir més després d'això. M'he quedat al llit, això si, amb el fred que fa no tenia gens ni mica de ganes de sortir de sota l'edredó. No sols he tingut un viatge de 30 hores i he canviat de país i de casa, si no que ha més he canviat d'estació i he passat de l'estiu a l'hivern en un sol dia! Comence a escriure estes paraules i me n'adone de que açò és una realitat: estic ací, a Auckland, Nova Zelanda. He vingut ací seguint la meua intuïció, la veu del meu interior. No sé si les coses aniran com espere, ni sé qué em regalarà la vida ...