Coses que vull dir
Fa temps que no escric, pense. Asseguda a l'alfombra d'una casa desconeguda, escoltant la veu de Nadia cantant amb la seua guitarra, i les escales de Sam que practica amb la seua. Fa poc més d'un any els escoltava tocant per primera vegada en un concert a Trondheim i plorava d'emoció i de mel.langia al escoltar les seues cançons. I ací estic hui, acompanyant-los en un de tants viatges que fan per a oferir la seua música al voltant del món. Quines coses té la vida, qui ens ho anava a dir, a nosaltres tres, que després de poc més d'un any de veure'ns per primera vegada, estariem compartint una casa d'algú desconegut en algun lloc de l'illa nord de Nova Zelanda. Trobe una estona de tranquil·litat que desitjava tenir desde fa dies. Necessitava endinsar-me en eixe món en el que no entra ningú, en el que sols sóc jo mateixa. Un món al que de vegades no li dedique el temps suficient i que quan ho faig, acabe descobrint racons insospitats. Uns de bonics, al