Els mons de Laura pel món

Si ens estimem, que siga sense excuses. Que siga sense pors. Que no existeixin els dubtes. Si ens estimem, que siga amb coratge, que siga de cor. Que siga sempre sincer, que no hi haja lloc a mentides, que tot siga autèntic, vertader. Si m'estimes, fes-ho amb paraules, però sobretot amb fets. Fes-ho amb abraços, besos, cançons. Fes-ho amb il·lusió infinita, fes-ho sense pressió. Si m'estimes, fes-ho sense fronteres. Que les distàncies no ens allunyen, sino que ens motiven a estar més prop. Si ens estimem una vida ben llarga, que la duresa i els colps no facin més que enfortir els nostres ciments. I que els moments bonics reguen un Nosaltres que anirà creixent. Si m'estimes, per favor, fes-ho sense mesura. Que no càpiga l'ombra insegura, que caiguen tots els monstres desfets. Si ens estimem haurem de lluitar, però no seran batalles, no ho poden ser. Seran més bé eleccions, camins que haurem d'anar fent. Que volem en la mateixa direcció, i

'Strawberry Swing' sonava als altaveus d'aquell pis prop de la platja, en aquella ciutat on ningú no en sabia de la seua existència. Olor a cabells nets, roba estesa i aquella dona ahí, allargada al sofà de sa casa llegint un llibre. I l'altra que la mirava d'amagat desde l'altre costat de la finestra. Quatre parets en espiral, que la transportàven a altres vides, a un altre món, a una altra versió de si mateixa. Es preparava un café i se'l gaudia allí, tota sola. Hi ha coses que s'han de compartir- pensava. Un café no sap igual si el beus amb algú. Escrivia paraules, frases i paràgrafs, que al final feien pàgines. No en sabia massa bé sobre què. Les lletres ballàven en espiral i perdien el sentit. La manca de significat l'abrumava. Recordava aquell altre temps que ja mai no tornaria. Mai. Tenia gravada a foc la última vegada que es van veure; tatuades a la pell totes les paraules que no es van dir. Als peus unes sandàlies, i uns estampats ben colo

Arribes tard. A ell ja l'han besat molts altres llavis abans. Ja l'han abraçat amb tendresa, i també li han fet l'amor amb pasió. Arribes tard. En altres vides ja li han eixugat les llàgrimes, li han donat la mà, i també li han fet sentir l'escalfor. Quantes voltes ha xiuxiuejat a cau d'orella un t'estime, moltes altres ha dit mai més. Tantes, que ni tan sols imagines les ferides i cicatrius que ell té. Arribes tard. No pots tornar-li allò que ha perdut, ni pots deixar que es done per vençut; altres ja li han curat la pena, altres ja ho van fer abans que tú. Arribes, però. I no saps com fer per ser la primera, perquè saps amb molta certesa, que moltes altres l'han estimat abans. No ets ni la segona, ni la tercera, moltes més li han fet promeses, a moltes més ell ha fet mal. Arribes, però. Entens que ja haurà tingut converses sinceres, que ja l'han fet sentir com si tingués 15 anys, i tot i així esperes, ser la única, la primera

Dos costats. Els pros, els contres. Una lluïta. Decisions. Moltes opcions. Sempre hi ha opcions. Fronteres. Idiomes i cultures. Persones. Reptes. Els més grans de tots. Passat. Futur. Por, molta por. Colps durs que pega la vida. Impotència i pena. Empatia, tot l'amor en un abraç. Silenci i respecte. Un món sencer entre els dos. Aeroports, avions. Botelles d'aigua i fruits secs. Soledat i llàgrimes. Música. Cervesa, i pizza també. Sopa India. Peppermint tea. Condons. Una tassa amb mamelles. O dos. Nadal en estiu. Auckland City Library. Hivern en juliol. Prioritats, tot és qüestió de prioritats. Desequilibris. Hello, how are you? Dunes d'arena, tables de surf. 12 km corrent. Amor. Kia ora e te tau. Yo habla español. Marmite, qué asco. Peus descalços. Mans fredes. Riure mentre dorms. Voler és poder. Sents el que penses. Gots mig buits. Psicòleg. Platges llargues. (In)comunicació. Diferents. Plans, bebés. Discussions. Errors. O