Els mons de Laura pel món

Un somriure i una conversa sense sentit que no vam tenir; Curiositat, La nit de festa en la que intercanviarem els telèfons que mai no es va donar; Un café entre rialles i converses, que no vam poder gaudir; El sopar a eixe pis encara fred i deshabitat, que mai vam arribar a fer; Il.lusió, Les nits de sexe desenfrenat i pasió amagada entre sospirs i suors, que no vam experimentar; Eixe llibre a la taula de la dreta del teu llit, perquè era el teu costat; que mai et vaig regalar; Música sonant coreografiant aquelles profundes converses que no vam començar; Esperança, Una guitarra, Un secret que no em vas contar, L'amor guardat que mai no vas sentir, l'amor guardat que mai no ens vam donar; Un passeig a vora mar, Una proposició inadequada que mai no vas fer; Decepció, La resposta amarga que mai no vaig donar; Un llit buit i uns ulls plens de llàgrimes que mai no vaig plorar; Un cor sec i fred que mai no vas patir; Els dies de felicitat plena que mai no vindran;

Ací estic de nou a l'altre costat del món. Escric sentada a la cuina amb l'estufa calfant-me els peus. Escolte al YouTube "Duende del sur" de chambao i em posa nerviosa el fet de que va tallant-se a cada poc. Escolte les notes de la guitarra de Sam que hi és a la planta baixa practicant escales. M'he despertat a les 3 aquesta matinada i no he pogut dormir més després d'això. M'he quedat al llit, això si, amb el fred que fa no tenia gens ni mica de ganes de sortir de sota l'edredó. No sols he tingut un viatge de 30 hores i he canviat de país i de casa, si no que ha més he canviat d'estació i he passat de l'estiu a l'hivern en un sol dia! Comence a escriure estes paraules i me n'adone de que açò és una realitat: estic ací, a Auckland, Nova Zelanda. He vingut ací seguint la meua intuïció, la veu del meu interior. No sé si les coses aniran com espere, ni sé qué em regalarà la vida ací, però una cosa si que sé: que ho aniré descobrint dia a