Ara

Ara.
El món, en la forma en la que el coneixiem, cau a trossos.
Se'ns desmorona sota les nostres finestres i balcons.
Ens enfrontem, inexorablement, a una realitat inesperada, incerta.
Una realitat, que cadascú tria viure a la seua manera, però que per a totes les persones significa el mateix: una parada en el camí.
Una pausa. Un parèntesi. Un descans.
I ens regala allò més valuós que podem posseïr: temps.
Ens obstinem en ocupar-lo i omplir-lo: distraccions, entreteniments.
Com si no ens haguera ensenyat ningú a avorrir-nos, a no fer res.
Pot ser la vertadera por està en trobar-nos amb nosaltres mateixos.
En escoltar el nostre món interior al que tant ignorem en la voràgine dels dies d'ordinària velocitat.
Ara. Temps.
Temps. Que més que per a fer, és temps per a ser.
Per a retrobar-se amb els xicotets detalls de la qüotidianeitat dels dies.
Per a tornar a apreciar la bellesa en les coses més banals.
Per a entendre com de limitat és el nostre temps, i com el malgastem constantment.
I com pensem que sempre en tindrem, de temps, per a fer açò o allò. Que sempre disposarem d'un moment que serà el perfecte per a ser feliços.
Se'ns oblida, però, que el temps passa mentrestant.
I eixe temps que se'n va, ja mai no torna.
Ara. Temps. Canvi.
Ens trobem, sense dubte, davant d'un moment clau per a canviar.
Reinventar-nos com a societat.
Aprendre a viure. Tornar a nàixer. Resorgir de les cendres.
Sense oblidar les cendres d'aquelles ànimes a les que no hem pogut acomiadar.
Obrint la ment a un nou estil de vida, un nou inici. Donant espai als silencis.
Ara. Temps. Canvi. Ara i ací.
Ara l'univers ens està dient que parem. Parem, respirem.
Ara podem aprofitar esta oportunitat per a crèixer.
Ara és època d'instrospecció i auto-cura. I de cuidar a totes les persones estimades, malgrat els kilòmetres i les distàncies.
Ara i ací. No existeix res més.
Que tots els nostres més volguts continuen el camí amb nosaltres per molts anys més.
I que tota esta locura ens porte a la cordura de viure la vida Ara i Ací. Per sempre.

* A totes les persones que no han pogut dir adéu.