El dia del llibre

Semblava que anava a ser un dia d'aquells plens de missatges i felicitacions de tothom a tothom, que tenien l'intenció de celebrar alguna cosa.

Sortia el sol amagat entre els núvols, i no deixava que la primavera arribara del tot. 

Després d'una setmana sense eixir de casa, esperava l'esdeveniment d'anar a fer la compra amb ànsies. I no és que a casa s'estiga tan malament, no. Però era la necessitat de sentir-me part del món, d'un món que ja em pareixia estrany i llunyà. Eren les ganes d'apartar la mirada de les pantalles i tornar a la realitat dels dies.

De camí al supermercat vaig tenir temps de divagar i pensar en la celebració d'aquell dia. Un dia en el que fem homenatge a les lletres i a qui les escriuren, i també a qui les lligen. Una lloança a les històries que ens transporten a altres mons; a l'aprenentatge; a la riquesa que ens aporten, i per sobre de tot, a la llibertat de saber-los i poder-los desxifrar. Si, parle dels llibres.

Personalment, no tinc cap costum especial per a eixe dia. Si vull regalar un llibre a algú o a mi mateixa, m'és igual quin dia siga. I les roses m'agrada més admirar-les al roser, sense tocar-les, clar.

Però crec que és indispensable recordar el valor incalculable que té un llibre. I més que el llibre en si, la capacitat d'entendre'l.

Ja al supermercat i després d'estar una estona passejant pels diferents corredors, creuant-me amb moltes persones cobertes de mascaretes i enfundades de guants, una dona es dirigeix a mi:

- Hola, esto de aquí es levadura?- Jo també portava setmanes intentant trobar-la, per fi!

- Si, es levadura seca para hacer pan.-Me n'adone de que alguna cosa no està al seu lloc.

- Y cuanto vale?

- 2,50 euros.- I assenyale el cartell on s'especificava el preu ja sospitant el que vindria després.

- Es que yo no sé leer, sabes hija? Muchas gracias.

- De nada, mujer.

I em va dir adéu amb un somriure als ulls, no sé si també als llavis perquè els portava coberts.

El trajecte de tornada a casa me'l vaig passar repetint aquella escena en bucle al meu cap. I pensant en aquella dona, en els llibres, i en la necessària habilitat de poder llegir-los.

Segurament, la celebració del dia del llibre no tenia cap sentit per a aquella dona que ni tan sols podia llegir les etiquetes del que anava a comprar al supermercat. O pot ser ella, més que ningú, sap la vàlua i el poder que ens dona l'alfabetització. I entenga que llegir....ens fa lliures.