Espirals

'Strawberry Swing' sonava als altaveus d'aquell pis prop de la platja, en aquella ciutat on ningú no en sabia de la seua existència. Olor a cabells nets, roba estesa i aquella dona ahí, allargada al sofà de sa casa llegint un llibre. I l'altra que la mirava d'amagat desde l'altre costat de la finestra. Quatre parets en espiral, que la transportàven a altres vides, a un altre món, a una altra versió de si mateixa. Es preparava un café i se'l gaudia allí, tota sola. Hi ha coses que s'han de compartir- pensava. Un café no sap igual si el beus amb algú. Escrivia paraules, frases i paràgrafs, que al final feien pàgines. No en sabia massa bé sobre què. Les lletres ballàven en espiral i perdien el sentit. La manca de significat l'abrumava.

Recordava aquell altre temps que ja mai no tornaria. Mai. Tenia gravada a foc la última vegada que es van veure; tatuades a la pell totes les paraules que no es van dir. Als peus unes sandàlies, i uns estampats ben colorits al cos, que pareixia donàven llum als dies més foscos. Però era un dia perfecte. Un aroma a menjar muntava en espiral de cal veí del pis de baix. Havia de ser alguna cosa bona. Tenia fam, o no. Procastinava totes les necessitats biològiques, bé, quasi totes. Molts dubtes sense resoldre, infinites preguntes. Inexplicable. Li feia mal el cap aquell dia, bebia aigua com si no hagués begut en segles.

Entrava i eixia d'aquella espiral de pensaments que l'allunyàven de la realitat. Una realitat que trobava massa bonica per a ser real, i que tot i així, ho era. Eixa realitat que era el present, i que eixe, era el millor regal. Havia suat la roba d'esport, enfortit cames i cor, ment i cul. Li resultava fàcil distreure's de les seues tasques. No entenia massa de disciplines, el seu caos però, era ordenat. La seua passió, infinita, com una espiral. Ja havien passat varies cançons, no en recordava l'última que havia escoltat. Era en un idioma que coneixia, si, això segur. Havia tingut converses emotives, de color taronja. No tenia paraules de consol, per molt que les buscara. Al balcó d'enfront un home estava al telèfon, no havia intimitat en aquell lloc, pareixia.

Esperava l'autobús que arribaria aviat. L'esperava amb els ulls en una pantalla i les papallones, que li volàven en espiral, a l'estòmac. Quantes n'havia dibuixat! Li hagués agradat ser artista, si, era el seu somni frustrat. No era, però, l'única de les seues frustracions. En tenia de moltes. Havia escoltat la mateixa cançó incontables vegades. I la cantava amb eixa veu de qui no sap utilitzar les cordes vocals i deixa passar tot l'aire. I es fa mal, clar. 'Perdido de amor' sonava ara, però eixa no era la cançó. Les hores passàven i l'angoixa creixia. Tan sincera, tan tendra, tan imparable, tan sola. Fumava a les nits en les que oblidava contar les cerveses, i bebia quan ja no li'n quedava més de tabac. Odiava les mentides i la ferien les veritats.

Va veure aquells muscles onejant en espiral, va cuinar un plat de pasta. S'aïllava del món, de vegades. Es refugiava en la música o els abecedaris, i desitjava, en aquells moments, allunyar-se de tot. I de tots. Podia admirar una muntanya preciosa sense eixir de casa, i eren molts els escalons per a arribar al cim. Com les tecles del piano que mai no havia escoltat tocar, podia romandre en silenci. Al jardí havia un gat que de volta en quan venia de visita. Els dies de plutja li agradava beure infusions i escriure cartes que mai no enviava a ningú. Dibuixava espirals en un paper mentre parlava amb ell, que no l'entenia, que no l'escoltava. Que de fet, no l'estimava. Menjava taronges en primavera mentre el sol derretia la neu.

A la platja d'aquell oncle havia trobat l'amor. Un amor que no s'atrevia a expressar en paraules. Una espiral d'emocions que l'havien sacsejada. Era un secret, com les monedes d'aquell país estranger. Una pedra, era feliç amb una pedra. Perquè compartir és viure. Perquè una paraula a temps és sempre una victòria. Desitjava haver tingut poders extraordinaris, i parar el temps. I que tot fos dolç, i etern. Com aquella benvolguda i misteriosa espiral.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No em dones paraules/Don't give me words

Buit

El dia del llibre