El moment perfecte

Arribes tard.
A ell ja l'han besat molts altres llavis abans.
Ja l'han abraçat amb tendresa,
i també li han fet l'amor amb pasió.
Arribes tard.
En altres vides ja li han eixugat les llàgrimes,
li han donat la mà, i també li han fet sentir l'escalfor.
Quantes voltes ha xiuxiuejat a cau d'orella un t'estime,
moltes altres ha dit mai més.
Tantes, que ni tan sols imagines
les ferides i cicatrius que ell té.
Arribes tard.
No pots tornar-li allò que ha perdut,
ni pots deixar que es done per vençut;
altres ja li han curat la pena,
altres ja ho van fer abans que tú.
Arribes, però.
I no saps com fer per ser la primera,
perquè saps amb molta certesa,
que moltes altres l'han estimat abans.
No ets ni la segona, ni la tercera,
moltes més li han fet promeses,
a moltes més ell ha fet mal.
Arribes, però.
Entens que ja haurà tingut converses sinceres,
que ja l'han fet sentir com si tingués 15 anys,
i tot i així esperes,
ser la única, la primera, que ho fa.
Arribes tard.
Altres ja li han escoltat el riure,
i han gaudit al seu costat;
altres, l'han fet sentir lliure,
i l'ànima li han acaronat.
Arribes, però.
Pot ser el plena de goig la teua presència,
o el pensar-te a cada pas;
pot ser la teua essència,
és un tresor que ha descobert,
quasi sense adona-se'n,
de que el tenia davant del nas.
Arribes tard.
Ha caminat al costat d'altres, camins ben llargs.
Compromisos i esforços,
conflictes i solucions.
Paraules de perdó,
comiats.
Arribes, però.
Com una font d'aigua pura i neta,
com un raig de sol al matí;
com les flors a la primavera,
com els estels quan cau la nit.
Arribes, però.
Amb la il.lusió de l'infant,
la força de qui sap lluïtar,
l'alegria de qui estima,
el coratge, de qui té Cor.
Arribes, però, en el moment perfecte.