Desfent les maletes

És diumenge. I ja he contat alguna vegada que hi ha molts tipus de diumenges. Bé, avui és un dels diumenges que et deixen una dolça sensació de felicitat, i que et fan sentir afortunada. Feia temps que no passava un diumenge d'estiu així. Dia de platja i dinar en bona companyia i una estona de soledat per a escoltar música, escriure i en general gaudir de la tranquil·litat de fer i ser el que vull. 

Als auriculars sona "Si yo fuera otra" de Marlango. No se quantes voltes hauré escoltat esta cançó! Mentre balle asseguda a la cadira del menjador de casa dels meus pares, que és ara la meua llar de nou,  pense en la quantitat de vegades que he preparat el meu equipatge en els últims anys. I pense en tot el que cap en una maleta. I caben moltes coses. Moltíssimes, quasi infinites. Moltes són materials, altres no es poden veure, però es poden sentir.

A la meua maleta carregue el meu món, ma casa, tot el que tinc i tot el que sóc. Perquè quan faig una maleta no sóls porte el que necessite per a viure allà on vaja, també transporte la il·lusió i la por. La força i la fragilitat. La roba que em vist i les sabates que em calcen. Els llibres que llig i els que sols passege d'un lloc a l'altre. El raspall de dents, la copa menstrual. Passaport, diners, targetes telefòniques i bancàries. Tots els "per si de cas" que imagine. Algo sexy també. Algo de menjar. Aigua, sempre molta aigua. Una llibreta i un boli, per si m'inspira alguna cosa. El telèfon mòbil que em connecta amb el món. Els auriculars amb els que desconecte d'ell quan vull. Ferro, magnesio, vitamina B... Ah, melatonina, per si no puc dormir. 

També caben l'il·lusió, l'alegria, la joia, l'emoció, energia, motivació. Força, empenta, iniciativa. Plans, fites, objectius. Intriga, dubtes, pors, incertesa. Molt d'amor. Melancolia, enyor, tristesa. Coratge. Amor i més amor. Amor a tot allò que està per vindre. Amor a la vida, a conéixer el món. Amor a compartir experiències i crear bons records, i fer amigues i amics, i estimar. Sempre. Si, estimar sempre. 

Hi ha coses que malauradament, no caben en la meua maleta. La gent a la que deixe a casa, els racons insustituïbles del meu poble, l'olor a xocolate, les converses amb ma mare, els abraços de mon pare, les rises amb el meu germà...Ni tampoc caben els dissabtes de reencontres amb els amics, ni la trista i alhora graciosa conversa incoherent de la meua àvia. Però tot i tot, sols és una maleta. I de vegades la fem, i altres la desfem. Amb moltes ganes, pel que comença o amb molta pena pel que s'acaba. 

Una vida inquieta, una maleta. Arrossegada amunt i avall. Pareix que ja té ganes de trobar la seua llar.

Desfent les maletes...