Bona nit i totes les puces al teu llit...

Passejar pels carrers del centre d'aquesta ciutat em té desconcertada. Hi ha molts "bule"(terme que ací utilitzen per a parlar de nosaltres els blancs), tant turistes com "expats". Conviuen "bule" i població local en un ambient entre altres coses, molt peculiar. A la mateixa andana mentre camines trobes una tenda de joies caríssimes, tenda de productes ecològics i naturals, un petit i humil local on venen packs d'activitats organitzades, un home (o 30) que et pregunten "taxi, motorbike?", gossos que no saps si tenen familia i tracten de beure aigua desesperats, una dona amb un bebé penjat al coll que et prega: "please, money, baby" i l'estómac, la gola, i el cor, se't fan un nus...Spas, massatges, restaurants, centres de yoga, turistes que caminen sense camiseta pel carrer sense respectar a la gent ni la cultura d'ací. Un mercat en ebullició on nosaltres, els bule, ens perdem entre carrerons abrumats pels venedors intentant fer el seu dia. La majoria de la gent somriu. Mans juntes en senyal d'agraïment, "Terimakasih", olor a encens, flors i ornamentacions, ofrenes diàries als déus. Mare, pare i bebé en una moto, sense casco. Parts de la ciutat que pareixen una jungla, bellesa en estat pur. Gent, que com jo, tracta d'eixir de la zona de confort, de créixer, de trobar un sentit a les seues vides.. O que simplement estimen aquest lloc i tornen una i una altra vegada. Menjars picants, sucs de fruites delicioses! Sargantanes per totes les parets que fan extranys sorolls a la nit.

Comença la meua última setmana a Bali. Em desperte amb una sensació de picor per tot el cos. Són les 6 del matí i hui comença el "Bali Spirit Festival",un festival de música, dansa i yoga en el que sóc voluntària. Tinc unes taques petites roges per tot arreu, i sospite que són picades de puça. M'embadurne de crema antihistamínica i em prepare per a anar-me'n a pillar el "bus" que em portarà al recinte del festival. El meu lloc de treball és a la zona dels xiquets i hui em toca rebre'ls a primera hora del matí, parlar amb els pares i explicar com funciona tot açò. Al principi és tot prou caòtic. Però entre totes les voluntàries aconseguim posar-ho tot en ordre i sobreviure al primer dia! Quan acabe, me'n vaig a ballar "dancehall" amb una dona jamaicana que és molt espectacular! Quina manera de moure el cos, quin carisma, quina actitud! Impressionant! Després del ball i el dinar de després per a recuperar forces, torne a la ciutat, classe de yoga, dutxa i xarrades amb Sophia, una xica alemanya que he conegut al hostel. I així passe la última setmana. La tornada a casa, a La Vila, ja està prop i això em provoca sensacions molt agredolces. Però bé, tot el que és bo s'acaba.

La picor que tenia per tot el cos va ser definitivament causada per picades de puça, em van canviar l'habitació i així van solucionar el problema. Pel que vaig saber, no vaig ser la única víctima de les puces a eixe hostel. Aquesta vegada, literalment: Bona nit, totes les puces al teu llit, i la més grossa al teu melic.