Platja, converses, "table tennis" i música trans

Els dies a Ocean Grove han passat molt ràpid, i tot i que no he fet molt en quant a turisme, si que he passat molt de temps amb Luke i son pare, i he gaudit de la seua companyia. Hem donat passejos per la platja i vist la increíble posta de sol. Hem jugat al "table tennis" mentre escoltàvem la música que li agrada a Luke (trans i coses molt extranyes). Hem caminat amb els gossos i jugat amb ells i hem tingut converses llargues i molt interesants. Luke és una persona peculiar. I quan dic peculiar em referisc a que no és un tipus de persona a la que coneixes tots els dies. Té alguna cosa que el fa diferent. Tots som diferents, si, però no se ben bé perquè amb algunes persones simplement tens una connexió especial, i això em passa a mi amb ell. Les seues prioritats i les meues no es pareixen en res, la seua manera de veure la vida i viure-la dista també prou de la meua. I és això el que ens fa connectar així, la curiositat per conèixer, entendre i aprendre de la perspectiva de l'altre.

És un home intel·ligent i li encanta conversar i discutir sobre qualsevol cosa, i de veres que sap una barbaritat! I no em sorprèn res, perquè quan parle amb son pare i sa mare em donen la mateixa sensació. És molt enriquidor el simple fet d'escoltar-los!

Ja que he tingut temps de relax he aprofitat per a reservar una excursió per al dimarts i comprar els bitllets per a Sydney, Brisbane i Bali. Així que fins al 15 de març tinc l'agenda ja ocupada! La excursió del dimarts és a "The great ocean road" que diuen que és una de les rutes de carretera més boniques del món. L'autobús ix desde Melbourne però em poden recollir a Geelong que està a 20 minuts en cotxe de casa de Jeff (el pare de Luke), així que acorde amb Luke que ell em portarà alli per a agafar el bus.

Dimarts 27/02 a les 10 del matí. Luke em porta al lloc acordat que he acordat amb els de l'excursió per a q vinguen a per mi. Quan ja portem uns 15 minuts esperant, rep una trucada del cap de l'empresa. M'explica que l'excursió s'ha cancelat perquè uns turistes han fet comentaris racistes al conductor de l'autobús (que és de India) i que ha hagut de trucar a la policía i als advocats de l'empresa per a intentat resoldre la situació. "Quina gent més imbècil", pense dels suposats turistes que li han estropejat el dia a un grup d'unes 25 persones. Com açò, igual que moltes altres coses, no ho puc controlar, accepte que hui no aniré a cap de lloc i gaudeix d'una carrera a la solana i un passeig per la platja i un sopar amb Luke i son pare, i un bon vi. 

Ja és dimecres i em toca dir-li adéu a Luke. Odie aquesta part. Sa mare m'espera per a portar-me de nou a Melbourne. Li done les gràcies per tot i ens donem un efusiu abraç, i s'acomiada de mi amb un gran somriure i un "See you soon, young lady!". Eixa nit Gab em porta al Victoria Market: els dimecres hi ha música en directe, "paraetes" amb artesanies I coses rares, i menjars de tots els llocs del món. M'encanta l'ambient! Trobe una "Spanish paella" molt curiosa, feta amb fideus (oh my God !) i a unes cambreres molt "flamenques" amb la flor al cap, la peineta i la música de David Bisbal sonant de fons. "This is too much", li dic a Gab, i sent vergonya aliena. Però bé, passe de llarg i acabem la nit i escoltant un grup tocant i ballant. 

"I'm so excited" de The Pointer Sisters sona a la ràdio. Gab i Adrian (als qui ja considere la meua familia australiana) s'han oferit per a portar-me a Bendigo, un poble molt acollidor que hi ha a una hora de camí desde Melbourne. Fa calor i tenim les finestres del cotxe baixades però ens molesta el soroll del tràfic de la ciutat. Una volta arribem al poble, agafem un tranvia que et porta per tot el centre i et conta coses interesants sobre el lloc. És curiós perquè el tramvia té més de 100 anys i la gent que el porta cada dia és voluntària. Passegem per un parc, muntem a una torre des d'on es veu tota la ciutat, veiem una exposició de vestits fabricats amb materials utilitzats a les granges, i dinem per allí i a mitja vesprada ens posem en marxa de tornada a Melbourne. Demà faré l'excursió a la Great Ocean Road que no vaig poder fer el dimarts. 

Em gite a dormir i escric mentalment les coses per les que estic agraïda avui. És important fer-ho. "See you in the morning, guys". 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El dia del llibre

Semblava que anava a ser un dia d'aquells plens de missatges i felicitacions de tothom a tothom, que tenien l'intenció de celebrar alguna cosa. Sortia el sol amagat entre els núvols, i no deixava que la primavera arribara del tot.  Després d'una setmana sense eixir de casa, esperava l'esdeveniment d'anar a fer la compra amb ànsies. I no és que a casa s'estiga tan malament, no. Però era la necessitat de sentir-me part del món, d'un món que ja em pareixia estrany i llunyà. Eren les ganes d'apartar la mirada de les pantalles i tornar a la realitat dels dies. De camí al supermercat vaig tenir temps de divagar i pensar en la celebració d'aquell dia. Un dia en el que fem homenatge a les lletres i a qui les escriuren, i també a qui les lligen. Una lloança a les històries que ens transporten a altres mons; a l'aprenentatge; a la riquesa que ens aporten, i per sobre de tot, a la llibertat de saber-los i poder-los desxifrar. Si, parle dels llibres. ...
Més informació

Cicatrius

Han sigut ferides primer. Algunes no han curat bé, i són molt visibles. Hi ha d'altres que no veiem, però que romanen en nosaltres per sempre més. A la pell o a la mirada, a les pors o a la força. A tot allò que diem, i a tot el que ens guardem.  Són com l'eixida del laberint que porta a la mostra més cruenta i real del "un mateix". La transparència més profunda del que som. Una mostra de la nostra vulnerabilitat com a éssers humans que ensopeguem una i altra vegada amb les mateixes roques. I de que, amb o sense advertències, tornem a caure al mateix punt. I ens tornem a llevar, traient-nos la pols, per a tornar a començar. Desplegant el mapa de les nostres eleccions, les trobem ahí a sobre. Ens ensenyen el camí recorregut i ens adverteixen dels possibles perills futurs. Perills, que nosaltres, amb l'esperit aventurer i la certesa de que tot és incert, assumim. Arriscant. Guanyant unes voltes, aprenent sempre. Marques i senyals provocades per paraules dites carreg...
Més informació

Una posta de sol qualsevol

A la cambra jeia una llum tènue d'un sol cansat que s'amagava un dia més. Es reflexava la posta de sol a l'espill que observaven en silenci. Jeien al llit tots dos, ambdos cossos nuets. Amb els dits acaronava la seua esquena i li provocava una ona de calfreds que li recorrien totes les parts. I soltava una rialla sorda que moria al seu coixí. Desitjava en veu alta penetrar totes les capes de la seua pell, i conèixer tots els seus racons. Desitjava, en veu alta també, parar el temps per un instant, i acabat el pensament, ja havia guardat al calaix dels records, l'imatge abrumadora d'aquell moment. En secret, desitjava que tots els "sempre" foren tan literals com sonaven ; que el "això no passarà", fora una promesa irrompible. I que el "mai" fora mai per sempre, i que res ni ningú ho pogués fer canviar. Li observava i li contava totes les manxes, totes les pigues, les cicatrius, totes les marques de la pell. Una pell que la feia sentir en...
Més informació