"Oohh, miss, you sick"

El diumenge vaig trobar un lloc al mercat on feien falafel i em vaig sentar a menjar després de la classe de yoga. Ho vaig acompanyar amb una botella d'aigua amb unes fulles de hierbabuena dins. Fins ahí tot bé. Me'n torne a l'hostal, em pegue una dutxa i em relaxe al llit. De sobte em trobe molt cansada, tots els músculs del cos em fan mal i tinc el cos bollint, però tinc molt de fred. "Tinc febra", pense. I li demane a la dona de l'hostal si em pot preparar un te o algo calent. Em mira i em diu: "Oh, you sick, miss, you go to the doctor", amb el seu pobre anglès. I crida al metge. Als dos minuts ve un xic jove amb una moto i em recull per a portar-me al centre de salut. Quan arribe allí em reben altres dos xics joves i guapots a la recepció, anoten la informació que necessiten i em passen a vore al metge, que també és un altre xic jove, tindrà la meua edat més o menys. Després de prendre'm la tensió i la temperatura (tinc febra)mesurar l'oxigen, oscultar i palpar-me l'estómac em diu que no té clar el que pot ser. Clarament és una infecció però no sap si l'origen pot ser a l'estómac o no. L'estómac no és ara mateix el principal problema, tot i que no el tinc al 100%. Però bé, em dona paracetamol per a la febra, i vitamina d i probiotics per a l'estómac i em diu que si en dos dies no millore que torne.

Arribe a l'hostal de nou sobre les 10 de la nit i em gite a intentar dormir. Però no puc. Tinc fred, el meu cos està bollint, crec que no havia tingut mai aquesta sensació. Al cap d'una estona comence a suar, em baixa la temperatura després del paracetamol. Em passe la nit anant i tornant del wc, amb nàusees, etc.. En fi, que a penes dorc. Em desperte al día següent bon matí i aconseguisc dormir unes hores. L'estómac no està millor, de fet, ha anat a pitjor. Em passe el dilluns reclosa a l'habitació de l'hostal. Crec que tinc un poc de febra durant el dia, però no molta. Quasi no menge res en tot el dia i em dedique a veure "pelis", escoltar música i actualitzar el blog. He decidit que si no millore, demà tornaré al metge.

Dimarts. He passat millor nit però l'estómac no millora. Em fa molt de mal. Torne al metge. No donaré detalls escatològics però en resum és que el metge em diu que tinc una infecció bacteriana a l'intestí i em dona un antibiòtic. Amb el que m'agraden a mi els medicaments! Però en fi, necessite que se me lleve açò ja. Afortunadament ja no tinc febra i pareix que el cos està recuperant-se poc a poc. Un dia més a l'habitació de l'hostal i pràcticament sense menjar res tampoc. Camine pel carrer desde la clínica fins a l'hostal, he fet ja varios viatges hui, i pense en la importància que té per a mi el tindre a la gent a la que estime prop, sobretot en els moments de vulnerabilitat, com és el cas. Tot i així, no puc evitar ser un cul coent i ja he decidit varies vegades anar a viure fora (i probablement tornarà a passar en algun moment..) i això és el que m'ha fet valorar-ho encara més. Però bé. De tot s'aprèn i si hi ha un problema, el millor és posar una solució el més prompte possible.

Dimecres 28.03. La veritat que em costa saber en el dia que visc. El meu cos va poc a poc tornant al lloc, lentament. M'anime a anar a una classe de ioga i la veritat és que em senta genial. Hui ja puc menjar un poc més, per fi tinc de nou la sensació de fam i no d'angúnia. No hi ha mal que per bé no vinga. Tot i que la meua idea era fer varies coses esta setmana (que òbviament no he fet), estic apreciant el lloc d'una altra manera diferent. De fet, sent que l'hostal és quasi ma casa ja. Passe tots els dies per les mateixes tendes, salude a la gent, conec la zona del centre, parle de volta en quan amb algú.. Però en general vaig molt al meu rollo. Crec que realment necessitava temps per a estar soles i cuidar i dedicar-me a mi mateixa. Hui tinc el dia trist. Supose que aquests dies de "baixó" i els antibiòtics que em deixen com si m'haguessin pegat una pallissa, tenen la culpa. No passa res, hi ha dies i dies.

Dijous 29 de març. Sessió matutina de ioga. M'encanta començar el dia exercitant el cos i relaxant la ment. I respirant. Després de la corresponent dutxa i el desdejuni-dinar, em relaxe escoltant música i escrivint. I torne a ioga per la vesprada. Quan acabe trobe un lloc per a menjar algo de sopar. M'encanta sentar-me sola en algun lloc i observar a la gent. La parella de la meua esquerra discuteix. Ho sé per les seues expressions facials, i perquè no es miren a la cara quan parlen. A la dreta tinc una família de 4 i tots mengen un gelat de xocolate. El nen petit, quan se l'acaba, diu: que afortunat que sóc d'haver-me menjat un gelat! Això em fa somriure, i riure, i ell em mira amb cara de ser el més feliç del món. Una taula de tres amigues, supose, amb pantalons curts, molt curts. Un home i una dona que casualment es troben ací, s'abracen efusivament i seuen junts a xarrar. Una xica que espera a l'amiga que arriba tard. I entre totes eixes persones, ací asseguda estic jo. Escrivint a la meua llibreta, la que no llig ningú. Ja s'ha fet de nit i és hora de tornar a "casa". S'apropa el cap de setmana i ja em trobaré amb la resta de voluntaris del Bali Spirit Festival, i ja la setmana que ve serà el festival i la última setmana del meu viatge. Per esta volta, clar està.

Camine cap a l'hostal cantant pel carrer. No sé què pensarà de mi la gent que em veu passar i m'escolta, ni ho sé, ni tampoc m'importa. No és el meu problema. "Las penas que me maltratan, son tantas que se atropellan y como de matarme tratan, se agolpan unas a otras y por eso no me matan..." Cantar em fa sentir viva, em fa sentir lliure, em fa oblidar la por i em fa feliç. Trobe a faltar la guitarra de Sam que tantes vegades vaig tocar a Auckland, i les tantes estones de música compartides amb ell. Després d'una dutxa i un rato de trastejar el telèfon, em clave al llit, pose el ventilador al mínim i tanque els ulls. "Bona nit", em dic a mi mateixa, i m'abrace a un dels coixins que tinc al llit.