Humans: Els animals més animals

Dimecres 7 de març. Ester i jo ens alcem a les 6 del matí per a agafar el tren que ens portarà al Morisset Park, que està a dos hores de camí. És un parc al costat d'un hospital psiquiàtric on viuen els cangurs en llibertat. No hi ha res més allí, sols els animals al seu aire. La dona que ens porta en un minibus de l'estació del tren al parc ens demana per favor que no donem de menjar als animals, que estan tornant-se més agressius per això i que ells s'alimenten de l'herba i no necessiten que nosaltres els humans els hi donem res més. També ens explica que el parc és l'hàbitat natural dels cangurs i que per això no és cap atracció preparada per als turistes, no hi ha wc ni tendes per a comprar res, ni tan sols bancs per a sentar-se, i que volen mantindre-ho així. Em pareix del més lògic i normal i la veritat és que pensava que si que podríem donar-los algun tipus de fruita o vegetal. Nosaltres portàvem unes pastanagues per a donar-los, però al final ens les hem menjades nosaltres. No hi ha mal que per bé no vinga! Baixe de l'autobús convençuda de que tots els que estàvem dins hem entès i respectarem el que la dona ens ha dit. Doncs, NO. Érem 8 persones, el 50% no ha respectat el fet de no alimentar als animals. Em cabreja i m'indigna que la gent no respecte als animals, ells no estan ahí per a nosaltres. Invadim el seu espai i els molestem i damunt pensem que tenim dret a fer-ho perquè nosaltres som humans. 

De vegades oblidem que nosaltres també som animals i ens creiem superiors a la resta d'éssers vius. Oblidem que no som més que una petita i ínfima part de l'univers, que som això, una part, i res més. No entenc molts dels nostres comportaments com a humans. Moltes vegades em sent trista, avergonyida i decepcionada de veure el que algunes persones són capaços de fer. Coses absurdes, idiotes i sense sentit, coses dolentes, "animalades". Animalades?! D'on vindrà eixa paraula? Perquè jo voldria dir "humanades". Els animals es comporten de manera natural i instintiva i tot el que fan té una raó de ser i una utilitat. O ataquen o es defenen, o lluiten o corren, o mengen o son menjats... Els humans també som animals i també actuem així, però la nostra racionalitat ens ha portat a creure que som superiors i que tot ens pertany, i que per això tenim dret a maltractar-ho. 

Tornem a casa després del viatge en tren. Després d'una carrera, una estona al jacuzzi i el sopar, anem al darling Harbour, Martin diu que de nit és molt bonic i me'l vol ensenyar. Ens passegem i ens senten a una xocolateria i gaudim d'una estona entre rises i converses; i cap a casa. M'acomiade dels dos i els done les gràcies per tot, i els done un abraç. Demà viatge cap a Brisbane. Abans de dormir em ve al cap la imatge del cangur que apareix a la foto. La dona del bus ens va dir que els agrada que els acaronen baix del coll i és veritat. Crec que la meua cara reflexa molt bé com m'he sentit en eixe moment. Els dos, el cangur i jo, hem compartit un instant de felicitat, jejeje. Perquè no tots els animals humans som uns animals, afortunadament.