Four Women by Nina Simone

Dijous 8 de març. Viatge a Brisbane. Hui és el dia internacional de la DONA i hui fa dos mesos que vaig sortir de casa a la recerca de noves experiències i amb l'objectiu d'aprendre coses noves, créixer i (re)trobar-me amb el que sóc i el que vull. He llegit al diari que a Espanya hi ha organitzada una vaga feminista i pense en què m'agradaria estar ahí per a participar d'ella. Ací la veritat és que no he sentit parlar de res ni vist tampoc molt de moviment en eixe aspecte. Arribe a Brisbane sobre les 2 de la vesprada i busque el lloc on em quedaré uns dies. Em done un passeig per la ciutat i faig unes compres al supermercat i per la nit em gite prompte per a estar al 100%, demà tinc visita!

Tinc amics tan genials que s'agafen un parell de dies lliures a la feina per a vindre a veure'm. I és que clar, per a Sam que viu a Auckland, no és molt difícil agafar un avió cap a Australia, que en 3 hores ha arribat a Brisbane. Passem uns dies passejant per la ciutat: galeria d'art i museu, jardí botànic, parcs, cinema, etc..Si he de ser sincera diré que després d'estar a Melbourne i Sydney ja estic un poc farta de l'estrès de les grans ciutats, del soroll i les multituts. Crec que necessite uns dies de tranquil·litat.

El diumenge de nit, després de sopar, anem a un club de jazz on hem trobat que canta una dona francesa acompanyada d'un pianista, també francés. Espectacular!!! L'actuació és, ni més ni menys, que un recorregut per la música feminista nord-americana amb cançons de, entre altres, Nina Simone, Billie Holiday, Josephine Baker etc. Les peces triades estan plenes d'història, de melàngia.. Algunes són molt tristes, tràgiques, i em fan un nus a la gola. Altres em deixen amb la boca oberta amb el que transmeten. Una de les més boniques és "Four Women", de Nina Simone. Ja coneixia esta cançó però he volgut investigar un poc més sobre el seu significat. Pel que he llegit a posteriori esta cançó va ser llançada al 1966 en un àlbum anomenat "Wild is the Wind". Conta la història de 4 dones afro-americanes, representant cadascuna un estereotip diferent: la primera és una esclava; la segona, una "mestissa" fruit de la violació d'una dona negra a mans d'un home blanc; la tercera, una prostituta i la cuarta i última és una dona dura, forta i ferida per l'opressió i el patiment de la seua gent. Hi ha una versió d'aquesta cançó al YouTube cantada per quatre dones afro-americanes que és simplement meravellosa. Per als interessats, ahí vos queda la recomanació. 

M'emociona molt este moment de música i regressió a un temps amarg i difícil per a les dones, que desafortunadament continúa present en la societat actual. Admire a totes aquelles dones que han lluitat al llarg de tota la història de la humanitat per totes nosaltres i sent una especial connexió espiritual amb totes elles. M'agradaria ser una d'eixes dones, d'eixes que no deixen indiferent, que generen un canvi, per petit que aquest siga. Sam em mira als ulls i em dona la mà, crec que veu l'emoció als meus ulls. Després d'un moment tan màgic, li done les gràcies a la cantant "Thank you, it was amazing. I really loved it. Merci." Així deixem el bar i donem un passeig que servirà per a acabar aquest diumenge de rises, converses, passejos i música. 

Dilluns 12 de març. De nou m'he d'acomiadar d'ell. Per moltes vegades que ho faça, és igual de complicat cada vegada. Sense moltes paraules, ens donem un abraç i ens mirem als ulls. Hi ha coses que no cal dir. Pense en les voltes que dóna la vida en com canvien les coses, i les persones, i en com he canviat jo. Pense en quantes persones boniques tinc al meu voltant, i a quantes tinc lluny. I en com adore la sensació de trobar-me amb algú després d'uns anys i que siga com si el temps no hagués passat. Pense també en qué la tornada a casa està cada vegada més prop i en què hauré de prendre decisions importants. I pense també en què viatjar sola està molt bé, i que compartir-ho amb algú altre, és encara millor. Recull els meus trastos i canvie de lloc, em quedaré uns dies més soles fins que me'n vaja a Bali. 

Llig al diari que a casa, a Espanya, hi han participat més de 5 milions de persones en diferents manifestacions per tot el país, la majoria d'elles dones. Em sent orgullosa de llegir això i de veure que les coses estan canviant, encara que siga molt poc a poc. Amb tot açò al cap, escric: 

"La dona sempre dóna. Dóna, dona. I si no hi dones a les dones, doncs no dones a ningú. La dona, les dones. Dona, no dones si no vols, i dóna, quan dones, perquè vols. Dones som nosaltres, les que donem la vida. Dona, dones. Dóna sempre, dona. I si no dones, dona, qué més donarà? "

Amb la tristesa encara del comiat, arribe a l'hostal que m'acollirà durant tres nits i em gite a dormir a la llitera amb llançols blaus que serà ma casa per uns dies." Bona nit a tot@s". 

*Nota: A Austràlia els coixos i les coixes també pixen, veus papa? 😉