D'Austràlia a Indonesia, un pam

Dimarts 13.03. L'habitació de l'hostal on estic és un desastre. Hi ha roba tirada per tots els racons, caixes de galetes buides, ampolles de cervesa, aigua, batuts, etc.. L'olor a humanitat també és prou desagradable i el primer que faig al despertar-me és obrir la finestra per a ventilar-la. Desdijune a la terrassa i la xica que seu al meu costat em pregunta: "Hey, how are you?" i comencem a parlar. És sueca, rubia amb uns ulls entre verd i marró, molt bonics per cert. Després d'una estona xarrant decidim eixir juntes a passejar al costat del riu. Arribem fins al Kangaroo point, que malgrat el seu nom no hi ha cap cangur allí. Però si trobem a uns simpàtics animalets que estan per tot arreu. Una espècie de rèptils dels que no sabria dir-ne el nom: iguanes ? Ni idea.

Tornem cap a l'hostal. Maja, la xica sueca, em diu que la seua història familiar és complicada i no vol parlar més del tema. Jo no li pregunte res més tampoc. Em done una dutxa i em trobe amb Steffanie, una de les xiques amb les que compartisc habitació. És australiana i molt energètica i em convida a que em sente amb ella i dos xics més que ella coneix per a fer-nos uns "vinets". Hui hi ha karaoke i ens riem un rato amb els improvisats cantants que ho donen tot al micròfon. Me'n vaig al llit i m'adorc pensant en que demà serà el meu últim dia a Australia per esta vegada. Què ràpid passa el temps!!

Dimecres. Descobrisc que algú m'ha robat uns pantalons que tenia estesos a la corda, i de fet, me n'adone després de que eren dos parells els que m'han llevat, o a saber que ha passat. Em pose de mal humor durant uns minuts i després ho deixe estar. Tot i així no entenc exactament que ha passat. El xic que treballa a la recepció i jo hem estat mirant les càmeres durant un ratet i no hem vist res, no se quin misteri! En fi. Em dedique a actualitzar el blog, escoltar música, etc.. En resum, temps per a mi, per a estar soles, pensar i no pensar i gaudir de la meua pròpia companyia. Una carrera i un passeig amb Maja, sopar amb els xics d'ahir i vinets de nou. Se me fan les 12:30 de la nit i el autobús que em recull per a portar-me a l'aeroport vindrà cap a les 03:45. Sona l'alarma a les 03:15, em vist encara mig dormint, li torne la clau al de la recepció i em quede esperant al bus a la porta de l'hostal.

Mentre espere rep un missatge de la companyia aérea en el que em diuen que el vol, que suposadament anava a eixir a les 07:20 del matí, eixirà a les 13:00 per problemes tècnics. Ufff!! Em donen un val de 10 dòlars per al desdejuni a l'aeroport però no em convencen per a res. Intente dormir sentada en una cadira en posició fetal. Fa fred, la temperatura de l'aire acondicionat serà d'uns - 25 graus, estic cansada I encara són les 6 del matí!!! Després d'una llarga espera, per fi embarquem a l'avió i arribe a Denpasar (Bali) a les 18:30 de la vesprada o per ahí. La meua amiga Anna m'ha buscat un conductor que em recull a l'aeroport i em porta a l'hostal on ella m'espera. La primera impressió d'aquest lloc és prou xocant. El tràfic és horrorós i les motos apareixen per totes bandes, es creuen, condueixen en direcció contrària, per la cera, etc.. Ah ! I l'ús de l'intermitent no està de moda ací, així que has d'endevinar cap on va cada vehicle i ser afortunat de no enganyar-te. Els taxistes a la porta de l'aéroport insisteixen en portar-te on vullgues i inclús un em pregunta si vull fumar amb ell (??? ¿¿¿). En fi, que clarament sóc una rupia caminant per a ells. Mustika, el meu conductor, em deixa a l'hostal i Anna em rep amb un abraç. Les dos tenim fam i busquem un lloc on sopar. I d'ahi tornem a l'hostal, ja és tard i les dos estem cansades. Hui ha sigut un dia mooolt llarg. Demà ens dirigirem cap a Gili Air. "Sleep well, see you tomorrow". 

Divendres 16 de març. Ahir per la nit vam intentar acordar un viatge en autobús-bot cap a Gili Air, una de les Gili islands, la més xicoteta i tranquila de les tres. Dic acordar perquè encara que inicialment l'oferien a un preu, al estar concurrit i ser les últimes places, les venien més cares. Ens diuen que se ja està ple i que no tenim lloc però que de tota manera ens avisarien demà divendres a última hora en el cas de que algú ho cancel·lara. Sobre les 11 del matí toquen a la porta de la nostra habitació. Ens avisen de que algú ha cancel·lat la seua plaça i tenim lloc al bus i estan esperant-nos. Tothom vol fugir de Bali, el dissabte dia 17 és el Nyepi, the Silent Day. És la celebració d'any nou hindú i un dia en el que no es treballa, no es condueix, les llums són tenues i la gent es queda a casa. Fan açò perquè creuen que així els esperits dolents deixen la illa. Hora i mitja d'autobús, tràfic, motos, soroll, bots, gent, hora i mitja de bot, calor, suor, olors... Arribem per fi a la illa i en un carret amb un xicotet pony ens porta l'homenet als bungalows on ens quedarem uns dies. Aquest lloc té tot el que busquem: un paisatge bonic, tranquil·litat, platja, bon menjar, i en definitiva el lloc perfecte per a gaudir d'uns dies de relax allunyades del soroll i el caos de les ciutats. Directes a la piscina, sopar, posta de sòl i massatge. Encara estem cansades després del dia d'ahir i el de hui viatjant. "This place is amazing", ens diem. I anem a dormir en el nostre llit amb mosquitera inclosa. M'encanta aquest lloc. 

Escric açò gitada mirant la mar després d'haver begut un suc de papaya acabat de fer, amb la música de Judit Neddermann sonant als meus auriculars, quina veu més dolça te esta dona! Anna està gitada al meu costat. Em sent relaxada, feliç, en pau. Sent que estic on he d'estar en aquest moment. Això és una bona senyal. El nou any em portarà coses bones!