Tennessee Whiskey

Els últims dies a Auckland han sigut un poc extranys..Pot ser siguen els nervis del canvi. En certa manera m'he acostumat a viure ací i comence a sentir-me còmoda. Siga pel que siga, he tingut uns dies de reflexió i he passat temps amb Sam també. Hem eixit a correr, cantat moltes cançons amb la seua guitarra, hem vist alguna peli i xarrat de tot un poc. Sam és una d'eixes persones que ha sumat alguna cosa a la meua vida. Eixes persones.

Dimecres 21.02.2018. Sona "Tennessee Whiskey" de Chris Stapleton. No coneixia aquesta cançó fins que li la vaig sentir cantar a Sam. Prepare la motxilla, esta nit deixaré Auckland i volaré cap a Melbourne, Australia. Tinc una sensació agredolça: per una part, m'abelleix molt conèixer un altre lloc, altres costums, altres paisatges, altra gent; per l'altra, tinc ganes de quedar-me ací. Quede amb Sam per a dinar a l'Auckland Domain, un parc que ja sent com si fora una part de mi, quasi com el "Censal" a La Vila, on he passat tantes i tantes hores. Sam torna a la feina i jo a acabar de preparar les meues coses. Després de la feina em porta a l'aeroport. Què dur i difícil acomiadar-se! Amb llàgrimes als ulls, un abraç i un "see you soon", m'acomiade d'ell. Sam és una d'eixes persones a les que és impossible no estimar. Eixes persones.

El vol a Melbourne me'l passe intentant dormir. L'aire acondicionat està a - 25 graus, tinc fred, fam i son i poques ganes d'interactuar amb ningú. Són les 23:30 de la nit però per a mi és ja la 1:30, hi ha dos hores de diferència entre Auckland i Melbourne. A l'aeroport em recull em cotxe el meu amic Luke. El vaig conèixer mitjançant el "couchsurfing" quan ell passava per Trondheim, a Noruega. Luke té 26 anys i es dedica a la consultoria. Quan el vaig conèixer a l'estiu passat, ja portava dos anys viatjant pel món amb una bicicleta, una tenda de campanya i poca cosa més. Ara viu a Ocean Grove amb son pare, a una hora de Melbourne, i està intentant trobar una altra feina. És un xic intel.ligent i amb les idees molt clares, i és molt interessant parlar amb ell.

Arribem a casa de sa mare, que serà també la meua, ma casa, durant uns dies. La casa és enorme i la meua habitació te un llit doble per a mi soles! Em sent molt, molt afortunada! "Good night, Luke, and thank you",li dic,"See you tomorrow", em contesta.

El dijous anem de passeig turístic per la ciutat. Federation Square, Yarra river, l'estació de tren de Flinders Street, i en general el centre de Melbourne. Després d'unes hores passejant, eixim a correr pels voltants del jardí botànic i acabem el dia compartint sopar amb sa mare i la parella (Gabriel i Adrian).

Divendres. Luke té coses a fer i hui no m'acompanyarà a la ciutat, així que jo em prepare la motxilla i em pose en marxa. De camí al centre em trobe amb una església de la que no recorde el nom, i em sente fora en un banc. Em quede allí uns minuts observant a la gent que passa pel meu costat i es dedica a fer un milió de fotos de la mateixa cosa, des del mateix angle. Em fan pensar en com d'imbècils ens hem tornat tots amb tot açò de les tecnologies i les xarxes socials. En fi, no vull aprofundir més en eixos pensaments ara mateix, hui no estic d'humor. Continue el meu passeig i em trobe amb una escola d'art que obri les seues portes al públic, i entre a fer una ullada. La galeria d'art en Federation square és la següent parada. M'encanta l'art contemporani, encara que no tinc ni idea d'art, però m'agraden les coses rares. M'entra fam després de tant de passeig i trobe un lloc al costat de la galeria on poder sentar-me a dinar, encara que ja és més hora del berenar. En este moment no tinc horaris, no sé quin dia és avui ni quina hora és. El temps és molt relatiu i també passa molt ràpid.

Ja és hora de sopar i he quedat amb Luke i companyia per a sopar a casa, hui tenen convidats. Taula de formatges, amanides i vi. Converses, rises i una estona agradable. I quatre gossos rondant per la casa. Un d'ells probablement no viurà molt més, ja té quasi 18 anys. Així és la vida.

Dissabte desdejuni en familia al Victoria Market, el que seria el mercat central. Són al voltant de les 10 del matí i encara no hi ha molta gent, així que l'ambient és relaxat i agradable. Llarg caminata de tornada a casa. Luke te plans amb amics hui, i a mi m'abelleix passar temps soles. Em pose una pel·lícula, fora plou. Després, quan el cel ja està més clar, isc a correr i  vaig al jardí botànic, 10km després torne a casa. Dutxa, sopar i al llit. Demà anirem cap a Ocean Grove.