Sense títol

4 de febrer. De nou diumenge. Després d'un super desdejuni, em trobe amb Raz. Anem al jardí botànic i ens sentem a una cafeteria a prendre algo. Em demane un troç de pastís de plàtan i avellanes (que bo estava!) i ens sentem a la gespa una petita estona abans d'anar cap a l'aeroport. Xarrem durant un parell d'hores i Raz s'ofereix a portar-me en la seua furgo de color verd (m'encanta!). Ens acomiadem amb un abraç i un "Let's keep in touch" i ens fem una foto de record.

Entre avió, autobús i tren arribe a casa de Sam quasi a les 10 de la nit. Ell està a un assaig i encara no ha arribat tampoc. Amb cara de son i "d'agror" li dic bona nit i em gite desitjant gaudir del dia en soledat demà. 

Dilluns. Està ploent à canters i a casa estic sola. Per fi! Quants dies portava sense tindre una estona per a mi. Em trobe cansada i el temps tampoc acompanya, així que decideixc passar el dia de relax a casa. És curiós com de fàcil és sentir que el lloc en el que estàs és ta casa, i me'n recorde de la cançó de Serrat "Vagabundear", en la que diu: "No me siento extranjero en ningún lugar, donde haya lumbre y vino tengo mi hogar..."Pues algo aixina em passa ara. 

En un pis on viuen dos músics i un altre artista que es dedica a fer cuadres i escultures, no podia faltar una guitarra, bé, unes quantes. En trie una i em pose a tocar. Toque, cante i escric.. Cançons. No són bones, però són meues. I expresen el que sent ara mateix, que probablement no siga el que senta demà, ni d'ací mitja hora (si, ja ho sé, sóc una mica "muntanya rusa", que anem a fer-li!). Tant gaudeixc del meu moment que quan me n'adone són quasi les 6 de la vesprada i Sam arriba a casa després de la feina. Se m'ha passat el dia entre acords, lletres i melodies. I els dits els tinc adolorits. Però ha valgut la pena. Donem un passeig i fem la compra. Ací és molt car inclús comprar al supermercat, però clar, algo haurem de menjar. Després de sopar xarrem una estona i ens anem a dormir. 

L'olor a café i torrades em desperten de bon matí. Despertadors, pases cap a l'aseo, el soroll de la dutxa i del raspall de dents elèctric.. Perfum al corredor. Veus. I la porta que es tanca. I de nou, la casa per a mi sola. Aprofite per a llavar roba, llegir, escoltar música, parlar amb family i amics i em done un passeig. Hui és dimarts 6 de febrer i és festa ací. Celebren el Waitangi day. En resum el que commemoren és l'aniversari de la firma d'un tractat (al 1840) entre la corona anglesa i més de 40 caps Maori de diferents clans. També hi va haver moltes de les tribus maoris que es van negar a signar. El problema va vindre perquè a les diferents traduccions en Maori i en anglès, hi havia certes paraules que es podien malinterpretar. El fet de fer unes lleis per a tots suposava ser una ajuda per als pobles maoris que havien sigut marginats, maltractats i als quals se'ls havien usurpat terres i drets desde ja feia molt de temps (crec que esta història també ens pot sonar molt a nosaltres els espanyols, que vam arribar a Amèrica pensant que érem els "amos del carxofer"). La qüestió és que el tractat no va servir en realitat de molta ajuda al poble maorí, i per a ells, cada 6 de febrer és un dia de protesta, i no de celebració.

Després de correr 11km esta vesprada, el meu cos no aguanta més. Acabe este dia xarrant amb Sam sobre tot açò i caic redona al llit. 

Els dies passen molt ràpid, avui, dia 7 decidisc eixir a passejar, fa bon dia. Camine fins al Western Springs Park, un parc molt bonic ple d'animals (ànecs, cisnes, etc) que caminen mostrant que en realitat eixe lloc els pertany a ells i que nosaltres som sols visitants. M'agrada la sensació que em transmet estar allí i em passege durant una estona. Sense res més a destacar del dia, prepare la meua excursió a Rangitoto demà.