The woman in blue i el poder de la dansa

La vesprada-nit del dissabte va ser de "chill". Sopar malasio en un restaurant, conversacions que duren hores, cervesa neozelandesa i moltes, moltes rises!

De nou diumenge. Aquest és el meu primer diumenge a l'altre costat del món. Fa just una setmana que escrivia com de diferents poden ser els diumenges, i és que hui ha sigut un dia especial. Este diumenge comence el dia amb converses sobre la vida, l'amor, els sentiments, la familia.. I amb Sam tocant la guitarra per a mi. Ell no s'ho creu, però canta deliciosament bé, tant, que sembla que tinc una ràdio posada. Què afortunada sóc de tindre amics músics i de tindre aquesta mena de "concerts íntims". Mentre gaudeix del meu café, Sam toca "Wrecking ball" de Neil Young. Després d'un moment tan irrepetible, mon anem cap a la ciutat, Sam es vol preparar per a la "tornada al cole" i jo mentres em quede a un parc super bonic que està prop de la universitat on ell treballa.

Just hui, diumenge, fan el que ells anomenen "music in parks", que pense que no fa falta saber molt d'anglès per a saber de què es tracta (mama, papa, crec que ho enteneu, no? Jejej) Pues com imaginareu hi ha concerts de diferents grups. Arribe just quan va a començar un d'ells, resulta ser de música balcànica (m'encanta!!) Em sente a la gespa, em lleve les sabates i els calcetins i m'abandone a la pau i tranquil·litat que allí es respira. Comença la música, i amb ella, el meu cos a moure's. No puc evitar-ho, tinc ganes de ballar però no m'atrevisc a fer-ho, em fa vergonya.. Que pensaran? Pareixere tonta? Balle be ? Com se me veurà ballant? Tota aquesta serie de pensaments idiotes em venen al cap. I de sobte, la veig, the woman in blue. Una dona amb un vestit blau i el monyo d'un color ataronjat. Té la pell blanca, porta la melena arreplegada fins q en un moment concret se la solta. Somriu i balla enlloc, i arrastra amb ella als del seu voltant. Mire a la meua esquerra i hi ha un grup de xiques, dones, xiquetes ballant també, i van unint-se'n més, inclosa ella, the woman in blue. No puc resistir les ganes, i m'alce, agafe els meus trastos i me'n vaig on estan les improvisades ballarines.

Durant quasi dos hores balle, ric, comparteix música i dansa amb gent que no conec, xiquets, avis, gent amb capacitats diferents, etc.. Gent,què més dona com? En este moment sols puc dir que em sent lliure. Lliure per ser com sóc, fer i dir el que vull, ballar com vull.. Lliure i feliç d'haver-me alçat a ballar. Em sent lliure per gaudir també la llibertat dels altres.. He oblidat totalment on estic i quina hora és, mire el telèfon. Sam m'espera.

Caminem cap al Mt Eden, un monte amb un cràter des del qual es veu tota la ciutat, i després tornem cap a casa. Com encara no hem tingut prou, decidim eixir à correr. Que bé això de no conèixer el lloc ni de saber calcular les distàncies, perquè el que anava a ser una carrera de 5 a 7km va acabant ser una de 14 (Raúl, prepárate, que en cuanto llegue verás! 😋) He de dir que és el meu record i estic súper orgullosa 😃 Sessió d'estiraments, plàtans i xocolate per a posar fi a un diumenge inolvidable.

Nota: No tinc cap ni una foto del dia, perquè hi ha dies i moments que no necessite fotografiar, si no gaudir al màxim!

La setmana comença de nou. Sam "al cole" i jo em decidisc per a anar a vore la galeria de art. Pareix interesant i és gratis, jeje. Després de viatge amb tren i passeig pel centre arribe a la galeria i estic una bona estona allí. Em divertisc posant gomets de colors en una habitació preparada per a això (és part d'una obra d'art d'una artista japonesa).

Al costat de la galeria hi ha un parc (Albert Park) on decidisc tirar-me a la gespa de relax mentre escolte música. "Mi niña Lola" de Concha Buika sona mentre admire els núvols i les palmeres que m'envolten i observe a la resta de gent que hi ha al parc. Torne a pel tren, he quedat amb Sam. Apareix vestit amb pantaló i camisa, sabatilles, una gorra (sempre porta gorra) el monopatí i una caixa amb pizza. Ens tirem a la gespa en un altre Park, el Auckland Domain que està al costat del museu (aquest és el parc de la dansa d'ahir), ens mengem la pizza, xarrem i riem. Arribem a casa i salude als companys de pis i les parelles, tots pareixen molt bona gent. Ens posem una peli "Certain Woman" i ja no ens queden més energies per a res. "Good night, pretty", em diu. "Sleep well", li conteste. I la llum s'apaga.

*Nota: he posat dos fotos d'un jardí botànic que vaig vore també.