The hippie camper van and The Wizard of Oz

Després d'acomiadar-me (amb molta pena) de Sam, em dirigeixc cap a la illa sud. Vole a Queenstown i allí m'espera un altre amic, Peter. És suec i programador informàtic i treballa per a la Volvo. Es defineix a ell mateix com un "nerd" i es un corredor de maratons, Ironman i tot el que tinga a vore amb correr molts però que molts kilomètres.

Anem a la ciutat i ens mengem una burger al costat de la mar, el paisatge és espectacular! Continuem camí cap a Te Anau i allí busquem un lloc per a aparcar i poder passar la nit, Henry Creek es diu l'aparcament. Emil i Julia (uns amics de Peter) ens han deixat una super "furgo" on podem cuinar i dormir, un rollo super hippie que m'abelleix molt viure. Fem el sopar i passem la nit amb la desagradable visita de mosquits i uns bitxets negres petits que em devoren sencera.

Al día següent, dimarts 23.01 ens posem en ruta en direcció al sud. Parem en un aparcament entre Te Anau i Manapouri i triem una de les moltes sendes que hi ha per a caminar en esta zona. Sols el contemplar el paisatge al conduir ja és impresionant. Estem rodejats d'unes muntanyes majestuoses que em fan sentir molt petita i insignificant. I pense aleshores en les formigues, aleshores em sent gegant i important. És, com sempre, tot una qüestió de perspectiva.

Després d'una estona caminant arribem a una platja on sols hi ha tres persones més a banda de nosaltres. És un lloc tan increïblement bonic i màgic que pareix tret d'una pel·lícula. De fet, els films del "Senyor dels anells" s'han gravat en el país, i probablement moltes escenes al voltant d'aquestes muntanyes. Gaudim del passeig i cantem la cançó del "Wizard of Oz" innumerables vegades. Dies d'aquests en els que tens una cançó rondant el cap a tores hores.

Tornem al cotxe i ens disposem a buscar un altre lloc on passar la nit. No tenim cobertura als telèfons i la ràdio al cotxe no funciona desde ja fa una llarga estona. Trobem un "camping site" que es diu Knobs Flat. Estem de nou envoltats de muntanyes i boscos i continuem desconnectats del món. Aquest camping té dutxa i llavadora i aprofitem per a enllestir-nos, no sabem quan ho podrem tornar a fer així de bé, jeje. Llegim una estona cadascú al seu llibre i ens girem. "Takk for i dag og god natt".

Peter parla suec, òbviament. I jo li parle en noruec. A voltes he de preguntar el significat d'alguna paraula que no entenc, però de moment la comunicació va prou bé. El dimecres ens alcem i anem cap a Lake Marian, una ruta d'unes 3 hores caminant. Està ploent un poc i hi ha boira, però tot i així tenim ganes de que ens pegue l'aire. És una senda un poc complicada, amb trams en els que has quasi d'escalar el fet de que estiga ple d'aigua i fang no ho facilita. Ens fem literalment un remull i quan arribem al llac la boira no ens deixa a penes veure res, però el que veiem ha valgut la pena. Decidim anar cap a Milford Sound i veure quines possibilitats hi ha, però tot el que ofereixen és super car (viatges en vaixell i alguna activitat que no ens interessa). Així que decidim tirar endavant i buscar un lloc per a passar la nit. Trobem un aparcament a Lumsden. Es gratis i tenim wc i piles per a llavar plats i ustensilis de cuina.

Ens hem comprat una botella de vi, i ens la bevem mentre sopem pasta amb tonyineta i tomaca, i gaudim de la nit entre rises i converses. Són ja quasi les 12 de la nit i ha sigut un dia llarg, així que és hora de dormir. Demà anirem cap al sud, a Bluff. Açò de no estar tan connectat amb el món em fa sentir-me més tranquila i relaxada. No estic pendent del que passa al meu telèfon si no del que tinc davant de mi ací i ara, del moment present. M'agrada gaudir d'aquesta sensació de no necessitar estar contínuament en contacte amb les xarxes socials. Crec que necessite "desenganxar-me". De segur que la hippie furgo i el "wizard of Oz" m'ajuden a fer-ho.