Pensaments abans de la partida

No hi ha res millor que un cubateta amb vistes al mar amb la companyia de dos bons amics, Joan i Natàlia. Aixina si que fa gust preparar-se per a una nova aventura.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

No em dones paraules/Don't give me words

No em dones paraules.                                                Don't give me words. Que les paraules volen i se'n van;                               Words just fly away; i ja no tornen mai més.                                              And never come back No em dones paraules.                                              Don't give me words. Dona'm temps, per esbrinar-te;                                  Give me time, to discover you dona'm calor, per a sentir-te.                                      give me heat, to feel you.  Però no paraules. No.                                                But not words. No No em dones paraules                                              Don't give me words . que es perden entre els quilòmetres                          that get lost between the kilometers  que ens separen.                                                        that keep us apart. Paraules que diuen tant,                     
Més informació

Buit

Inexplicablement irremeiable; inevitable, inexorable. Temut, desconegut; incontrolable, natural. Contradictori, trist; inesperat, anticipat. Desgarrador. Silenci. Transformador, incansable. Traumàtic, violent. Dolorós, descans. Massa prompte. Impotència, ràbia. Incert, amarg. Foscor. Solitud. Ensordidor. Etern. Inesborrable. Cruel. Cruel. Cruel. Indesitjat. Poderós colpejador. Desestructurant. Horrorós. Universal. Desgarrador. Silenci. Buit.
Més informació

El dia del llibre

Semblava que anava a ser un dia d'aquells plens de missatges i felicitacions de tothom a tothom, que tenien l'intenció de celebrar alguna cosa. Sortia el sol amagat entre els núvols, i no deixava que la primavera arribara del tot.  Després d'una setmana sense eixir de casa, esperava l'esdeveniment d'anar a fer la compra amb ànsies. I no és que a casa s'estiga tan malament, no. Però era la necessitat de sentir-me part del món, d'un món que ja em pareixia estrany i llunyà. Eren les ganes d'apartar la mirada de les pantalles i tornar a la realitat dels dies. De camí al supermercat vaig tenir temps de divagar i pensar en la celebració d'aquell dia. Un dia en el que fem homenatge a les lletres i a qui les escriuren, i també a qui les lligen. Una lloança a les històries que ens transporten a altres mons; a l'aprenentatge; a la riquesa que ens aporten, i per sobre de tot, a la llibertat de saber-los i poder-los desxifrar. Si, parle dels llibres.
Més informació