Lauri_tacones i una noticia inesperada

Ja és quasi per tradició que mon pare és l'encarregat de portar-me i recollir-me de l'aeroport quan la situació ho requereix, i esta vegada, tampoc anava a ser menys.

Quasi més il·lusionat que jo, em demana fer-me una foto a la porta de l'aeroport, i em bateja com Lauri(ta)cones. No se si és la seua vena humorística o les poques habilitats amb l'anglès el que el fan canviar el nom que, d'altra banda, els meus amics Pepe Candela i Joan, van triar per a mi ja fa uns anys...

M'acomiade d'ell amb un gran abraç i amb un "t'estime", i me'n vaig a pel vol cap a Madrid. Quan arribe a Barajas i després d'una excursió entre terminals, trobe per fi el mostrador de Emirates, on necessite que em donen les targetes d'embarcament per als següents vols cap a Dubai i Auckland. I és en aquest moment quan la treballadora de la companyia (una dolçor de doneta, per cert), em dona la inesperada noticia.

- Treballadora Emirates: Cuál es tu destino final?

- Lauri(ta)cones: Auckland.

- TE: Y cuando vuelves?

- Lc: (Amb un somriure innocent/ignorant) No lo se.

- TE: No tienes billete de salida del país?

- Lc: No.

- TE: Pueeess.. Sin billete de salida no te van a dejar entrar en el país, es decir, que en cuanto llegues al aeropuerto te van a mandar para casa. Tienes que comprar billete de salida ahora.

- Lc: Queee!!! ??? Pero si yo juraría que leí que sólo exigen una tarjeta de crédito como garantía de que puedes comprar el billete de vuelta.. (I per dins pensava: sóc un punyeter desastre!!!!)

Total i en resum, que he comprat bitllet d'eixida del país, que serà en direcció a Melbourne, Austràlia. Intentaré vore si puc canviar la data del vol en el cas de voler estar més temps a NZ. Res que no pugués solucionar-se, i afortunadament, tenia temps per a fer-ho. A més, la xica s'ha preocupat per mirar si el visat a Austràlia estava en ordre, i quins eren els requisits per a Indonèsia també. Haurà pensat: la paleta esta no té ni idea d'on s'ha clavat!! I alomillor té raó. Però bé, de tot s'aprèn en esta vida.

Ja porte moltes hores de vols, he vist no se quantes pel·lícules, he menjat tot el que m'han anat portant, m'he sentat en 1.365.854 postures diferents, he (intentat) dormir com he pogut, he fet estiraments, he perdut la veu... Ah, i he pagat 10 magnífics euros per una botella d'aigua a l'aeroport de Dubai (menuts lladres! I encara me la volien fer tirar perque no passava el control, dins del propi aeroport!!!) Si és que sóc tota una principiant en açò dels viatges llargs 😌

Ara mateix estic a Melbourne, em queda l'últim vol, destí: Auckland, Nova Zelanda. Allí m'espera Sam. Però això, ja ho contaré més tard. 

Nota: Encara no se com puc posar la foto on jo vull, però, seguiré intentant-ho! 😉


Comentaris

  1. Viatgeraaaaaa!!! Primer inconvenient sol.lucionat!!! Pim pam! I així aniran un darrere d'altre fins que un problema inesperat no es resulte un problema sinó un inconvenient al que sabràs enfrontar-te cada cop millor!!! Sabuda!!! 😘😘

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

No em dones paraules/Don't give me words

Buit

El dia del llibre