Hi ha diumenges i diumenges...
Hi ha diumenges i diumenges..I avui és per a mi un diumenge especial. Després d'haver creat el blog ahir amb l'ajuda de la meua amiga Natàlia, estic intentant familiriatzar-me amb ell. De moment no he aconseguit fer el que volia, però bé, "litt etter litt" com dirien els noruecs, o "amb paciència i una canya.."com diria ma iaia, jeje.
Bé, començava parlant dels diumenges. I és que els diumenges tenen per a mi una energia especial. Hi ha diumenges de resaca, de viatge de tornada, de menjars familiars, de melàngia, de café amb amics, de cerveseta matutina, d'esport, de visites, etc, etc..I també hi ha diumenges d'espera, de nervis, d'expectatives, d'il.lusió. Avuí és un diumenge així, de preparatius, oblits d'ultima hora, comiats que sempre són un "fins prompte" però que tot i així et fan sentir una dolça tristesa, de passejos al sol per la platja..Avui és el diumenge previ "al meu gran viatge".
Contaré un poc d'on va sorgir açò del viatge, i tractaré de no fer-ho molt llarg (que se que la meitat de vosaltres ja s'haurà avorrit de llegir-me, jeje). De vegades passa així en la vida, que de sobte te n'adones de que no saps qué vols, ni on vols viure, ni qué vols fer, ni a que et vols dedicar...Tot és un interrogant, i per molt que intentes trobar eixa resposta, el simple fet de plantejar la pregunta, ja crea més i més dubtes i incògnites. I passa així també, que de vegades açò coincideix amb il.lusions truncades, plans que no es duen a terme, projectes que mai no arriben, expectatives que no s'acompleixen, etc, etc..A tot açò, li sumaria el fet de que fa no res que he cumplit 30 anys i tot i que continue sentint-me molt jove (i espatlà), he de dir que imaginava la meua vida ben diferent a esta edat. En resum, tot aquest cocktail de circumstàncies van fer que em decidira a fer algo que sempre he tingut moltes ganes de fer: escollir un destí, comprar un bitllet d'anada i viatjar a vore món. No sé ben bé perquè vaig escollir Nova Zelanda, crec que no hi havia un lloc més lluny (eh,mama!? haha).
Pot ser és precisament això el que necessitem a voltes. Anar lluny, ben lluny, i trobar noves perspectives i noves maneres de fer i entendre la vida. Pot ser això ens fa (re)descobrir d'alguna manera qué és el que volem i que és el que estem disposats a fer per a aconseguir-ho. Perquè si d'alguna cosa està feta la vida és d'eleccions. I totes les eleccions que fem ens duen més prop d'allà on volem estar...Però si per alguna raó això no és així, aleshores és el moment de canviar alguna cosa.
I per això estic en aquest punt. Mentre escolte "Peace of mind" de The Killers pense que avui és un gran diumenge. Perquè ja sabeu, hi ha diumenges i diumenges...
Bé, començava parlant dels diumenges. I és que els diumenges tenen per a mi una energia especial. Hi ha diumenges de resaca, de viatge de tornada, de menjars familiars, de melàngia, de café amb amics, de cerveseta matutina, d'esport, de visites, etc, etc..I també hi ha diumenges d'espera, de nervis, d'expectatives, d'il.lusió. Avuí és un diumenge així, de preparatius, oblits d'ultima hora, comiats que sempre són un "fins prompte" però que tot i així et fan sentir una dolça tristesa, de passejos al sol per la platja..Avui és el diumenge previ "al meu gran viatge".
Contaré un poc d'on va sorgir açò del viatge, i tractaré de no fer-ho molt llarg (que se que la meitat de vosaltres ja s'haurà avorrit de llegir-me, jeje). De vegades passa així en la vida, que de sobte te n'adones de que no saps qué vols, ni on vols viure, ni qué vols fer, ni a que et vols dedicar...Tot és un interrogant, i per molt que intentes trobar eixa resposta, el simple fet de plantejar la pregunta, ja crea més i més dubtes i incògnites. I passa així també, que de vegades açò coincideix amb il.lusions truncades, plans que no es duen a terme, projectes que mai no arriben, expectatives que no s'acompleixen, etc, etc..A tot açò, li sumaria el fet de que fa no res que he cumplit 30 anys i tot i que continue sentint-me molt jove (i espatlà), he de dir que imaginava la meua vida ben diferent a esta edat. En resum, tot aquest cocktail de circumstàncies van fer que em decidira a fer algo que sempre he tingut moltes ganes de fer: escollir un destí, comprar un bitllet d'anada i viatjar a vore món. No sé ben bé perquè vaig escollir Nova Zelanda, crec que no hi havia un lloc més lluny (eh,mama!? haha).
Pot ser és precisament això el que necessitem a voltes. Anar lluny, ben lluny, i trobar noves perspectives i noves maneres de fer i entendre la vida. Pot ser això ens fa (re)descobrir d'alguna manera qué és el que volem i que és el que estem disposats a fer per a aconseguir-ho. Perquè si d'alguna cosa està feta la vida és d'eleccions. I totes les eleccions que fem ens duen més prop d'allà on volem estar...Però si per alguna raó això no és així, aleshores és el moment de canviar alguna cosa.
I per això estic en aquest punt. Mentre escolte "Peace of mind" de The Killers pense que avui és un gran diumenge. Perquè ja sabeu, hi ha diumenges i diumenges...
Prendre decisions és de valentes de la vida!!! Encara que siguem o ens sentim les més poregoses!!! Jejejeje Fixa't que ara lleginte m'ha vingut al cap, que amb lo' diferents que som tu i jo, i la de pensaments en comú que tenim!!!! Jajaja i Després diuen que la "crisi" dels 30 és mentida... Aiii mentida..... Si t'agarreeee!!! Molts b7s bonica!!! 😘😘😘
ResponEliminaLaureta Jones sempre hi ha voltes que prenem decisions ben acertades i altres voltes prenem algunes no tan acertades. Jo pense que totes les decisons preses en la vida, les bones i les roïnes ens ajuden a madurar però sobretot a aprendre, ja que tot el que ens passa passa per alguna raó. Dubtes existencials en tenim tots, espere que esta meravellosa experiència estiga sent del millor de la vida per a aprendre moltes coses. :)
ResponElimina