Jonotinccasa

Jo no tinc casa,

On em quede?

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Confesión"

Imatge
Dimarts 16 de gener. Són les 7 del matí i em desperta el soroll dels pasos de Sam entrant al menjador, que és durant uns dies una habitació improvisada. La meua, clar està. Al cap tinc una cançó, "Confesión" de un cantautor conegut com El Kanka. El meu cervell me la repeteix una i una altra vegada i no se perquè, fa molt de temps que no l'he escoltada. Prepare uns ous per a desdejunar i un café de bolsa, com si fos un te (és la primera vegada que ho veig) i em prepare per a anar de nou cap a la ciutat. Visite el Silo Park i el Victoria Park. En aquest segon hi ha gent per tot arreu fent exercici: corrent, boxejant, sentadilles, flexions, etc, etc.. Molta gent amb molts bons propòsits d'any nou, veritat? He llegit que hi ha una tenda de te al centre on pots tastar diferents tipus de manera gratuïta. M'acoste allí i prove tres tipus diferents de te, el millor uno de coco i cacao servit amb un poc de llet de soja. M'hag...
Més informació

Desfent les maletes

És diumenge. I ja he contat alguna vegada que hi ha molts tipus de diumenges. Bé, avui és un dels diumenges que et deixen una dolça sensació de felicitat, i que et fan sentir afortunada. Feia temps que no passava un diumenge d'estiu així. Dia de platja i dinar en bona companyia i una estona de soledat per a escoltar música, escriure i en general gaudir de la tranquil·litat de fer i ser el que vull.  Als auriculars sona "Si yo fuera otra" de Marlango. No se quantes voltes hauré escoltat esta cançó! Mentre balle asseguda a la cadira del menjador de casa dels meus pares, que és ara la meua llar de nou,  pense en la quantitat de vegades que he preparat el meu equipatge en els últims anys. I pense en tot el que cap en una maleta. I caben moltes coses. Moltíssimes, quasi infinites. Moltes són materials, altres no es poden veure, però es poden sentir. A la meua maleta carregue el meu món, ma casa, tot el que tinc i tot el que sóc. Perquè quan faig una maleta no sóls por...
Més informació

Cicatrius

Han sigut ferides primer. Algunes no han curat bé, i són molt visibles. Hi ha d'altres que no veiem, però que romanen en nosaltres per sempre més. A la pell o a la mirada, a les pors o a la força. A tot allò que diem, i a tot el que ens guardem.  Són com l'eixida del laberint que porta a la mostra més cruenta i real del "un mateix". La transparència més profunda del que som. Una mostra de la nostra vulnerabilitat com a éssers humans que ensopeguem una i altra vegada amb les mateixes roques. I de que, amb o sense advertències, tornem a caure al mateix punt. I ens tornem a llevar, traient-nos la pols, per a tornar a començar. Desplegant el mapa de les nostres eleccions, les trobem ahí a sobre. Ens ensenyen el camí recorregut i ens adverteixen dels possibles perills futurs. Perills, que nosaltres, amb l'esperit aventurer i la certesa de que tot és incert, assumim. Arriscant. Guanyant unes voltes, aprenent sempre. Marques i senyals provocades per paraules dites carreg...
Més informació