Buit

Inexplicablement irremeiable;
inevitable, inexorable.
Temut, desconegut;
incontrolable, natural.
Contradictori, trist;
inesperat, anticipat.
Desgarrador.
Silenci.
Transformador, incansable.
Traumàtic, violent.
Dolorós, descans.
Massa prompte.
Impotència, ràbia.
Incert, amarg.
Foscor.
Solitud.
Ensordidor. Etern.
Inesborrable.
Cruel. Cruel. Cruel.
Indesitjat.
Poderós colpejador.
Desestructurant.
Horrorós.
Universal.
Desgarrador.
Silenci.
Buit.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CORATGE

Dos costats. Els pros, els contres. Una lluïta. Decisions. Moltes opcions. Sempre hi ha opcions. Fronteres. Idiomes i cultures. Persones. Reptes. Els més grans de tots. Passat. Futur. Por, molta por. Colps durs que pega la vida. Impotència i pena. Empatia, tot l'amor en un abraç. Silenci i respecte. Un món sencer entre els dos. Aeroports, avions. Botelles d'aigua i fruits secs. Soledat i llàgrimes. Música. Cervesa, i pizza també. Sopa India. Peppermint tea. Condons. Una tassa amb mamelles. O dos. Nadal en estiu. Auckland City Library. Hivern en juliol. Prioritats, tot és qüestió de prioritats. Desequilibris. Hello, how are you? Dunes d'arena, tables de surf. 12 km corrent. Amor. Kia ora e te tau. Yo habla español. Marmite, qué asco. Peus descalços. Mans fredes. Riure mentre dorms. Voler és poder. Sents el que penses. Gots mig buits. Psicòleg. Platges llargues. (In)comunicació. Diferents. Plans, bebés. Discussions. Errors. O...
Més informació

Desfent les maletes

És diumenge. I ja he contat alguna vegada que hi ha molts tipus de diumenges. Bé, avui és un dels diumenges que et deixen una dolça sensació de felicitat, i que et fan sentir afortunada. Feia temps que no passava un diumenge d'estiu així. Dia de platja i dinar en bona companyia i una estona de soledat per a escoltar música, escriure i en general gaudir de la tranquil·litat de fer i ser el que vull.  Als auriculars sona "Si yo fuera otra" de Marlango. No se quantes voltes hauré escoltat esta cançó! Mentre balle asseguda a la cadira del menjador de casa dels meus pares, que és ara la meua llar de nou,  pense en la quantitat de vegades que he preparat el meu equipatge en els últims anys. I pense en tot el que cap en una maleta. I caben moltes coses. Moltíssimes, quasi infinites. Moltes són materials, altres no es poden veure, però es poden sentir. A la meua maleta carregue el meu món, ma casa, tot el que tinc i tot el que sóc. Perquè quan faig una maleta no sóls por...
Més informació

El dia del llibre

Semblava que anava a ser un dia d'aquells plens de missatges i felicitacions de tothom a tothom, que tenien l'intenció de celebrar alguna cosa. Sortia el sol amagat entre els núvols, i no deixava que la primavera arribara del tot.  Després d'una setmana sense eixir de casa, esperava l'esdeveniment d'anar a fer la compra amb ànsies. I no és que a casa s'estiga tan malament, no. Però era la necessitat de sentir-me part del món, d'un món que ja em pareixia estrany i llunyà. Eren les ganes d'apartar la mirada de les pantalles i tornar a la realitat dels dies. De camí al supermercat vaig tenir temps de divagar i pensar en la celebració d'aquell dia. Un dia en el que fem homenatge a les lletres i a qui les escriuren, i també a qui les lligen. Una lloança a les històries que ens transporten a altres mons; a l'aprenentatge; a la riquesa que ens aporten, i per sobre de tot, a la llibertat de saber-los i poder-los desxifrar. Si, parle dels llibres. ...
Més informació