Si pogués viatjar al passat..

Diumenge 25 de febrer. Luke està convidat a l'aniversari de la seua cosina que hui fa 20 anys. Em pregunta si vull anar i conèixer a part de la seua familia, i jo accepte. Passem la vesprada allí i ens conviden a dinar, bloody Mary i pastís. Georgia, la que hui celebra les seues dos dècades de vida és una dona forta i segura de su mateixa. Porta un vestit ajustat sense mànigues d'un color blau clar, amb un cinturó estampat. Unes botes d'un dorat molt cridaner i els llavis de color roig. El monyo curt, un poc crescut després d'haver-se'l rapat fa unes setmanes. És evident que no es depila i la bellesa natural que desprèn és abrumadora. Parle una bona estona amb ella i em conta que està estudiant ciències polítiques en la especialitat de gènere. Qui em coneix ja sabrà que saber açò em va tocar la fibra i em va motivar encara més a xarrar amb ella. Mentre conversem la mire i pense en com m'agradaria haver sigut així als 20 anys. Tindre les coses tan clares, una pasió i una motivació tan gran i força i determinació per a portar-ho a terme.

Als 20 anys jo era ben diferent al que veig en ella. Fa ja 10 anys d'això i els meus records són prou difusos però a eixa edat jo vivia a València i estava estudiant psicologia. Tractava de trobar el meu lloc al món i en general tractava de saber qui sóc. Em perdia contant calories i alimentava els pensaments que em feien sentir grossa, lletja i inferior. Eixia de festa i coneixia a gent nova, i gaudia dels amics. Però realment, en el fons, no podia ser feliç perquè no era feliç amb mi mateixa. Esta xica que tinc davant em fa imaginar com seria poder viatjar en el temps i canviar les coses que no m'agraden del passat. Què és el que canviaria? Si pogués viatjar al passat el primer que triaria és tornar a portar al món a algunes persones de la familia que ja no estan, algunes a les que vaig conèixer, i altres a les que desgraciadament no. Si pogués viatjar al passat voldria mirar-me a l'espill i estimar el que veig. Voldria deixar de pensar en el menjar i gaudir del sopar amb els amics. Voldria centrar-me en trobar la meua professió i valorar els meus èxits. Si pogués viatjar al passat voldria dir-me a mi mateixa lo forta i valenta que sóc i com de fàcils són de vegades les coses si realment un confia en si mateix. Si pogués viatjar al passat corregiria els errors que vaig cometre i abraçaria a les persones a les que vaig ferir. I també, focalitzaria totes les meues energies en desprendre positivitat i alegria i en gaudir de la meua apasionada i expressiva personalitat de la que hui n'estic ben orgullosa.

Després d'una estona molt agradable Luke, Jeff (son pare) i jo ens posem en marxa cap a Ocean Grove, allí passaré uns dies fins al dimecres. Arribem al cap d'una hora i mitja o així en cotxe. La casa on Jeffrey viu és espectacular i les vistes són immillorables! Luke em cedeix la seua habitació, continue sent molt afortunada! Ha sigut un dia llarg i estem cansats, així que ens donem el bona nit, i a dormir.

Em gite pensant en Georgia. Esta carismàtica xica de 20 anys m'ha fet voler tornar al passat i voler tornar a viure eixa època de la meua vida, però amb tot el que he après al llarg d'aquests 10 anys. M'ha provocat un dolç sentiment entre la tristesa i la melàngia i en un moment donat, m'he trobat amb la Laura de 20 anys i el monyo rapat, flaca i alocada. He tingut una conversa amb ella, en privat  clar, i li he dit que ella ja és com Georgia: forta, valenta, apasionada, bella..Que també és intel·ligent, interessant i competent..I me n'he adonat de que jo als  20 anys també era tot això, però no ho sabia.

Si pogués viatjar al passat...