Tongariro i vida social

Divendres dia 19 de gener. Ja és cap de setmana. Sam té el dia lliure i ens posem en ruta cap al parc nacional de Tongariro, està à unes 4-5 hores en cotxe cap al sud. Fem unes quantes parades i se'ns fa un poc més llarg, però per fi arribem a l'alberg on anem a passar la nit. Demà anirem a fer el Tongariro Crossing Track, és una ruta d'uns 19 km que passa entre dos muntanyes, el Tongariro i una altra de la que ara mateixa no en recorde el nom. Ens fem el sopar i ens llevem al llit, demà a les 6 haurem d'estar en peu.

Entre grups de gent de diferents països, fent-se cafes i desdejunis, un despertar prou escandalós i estressant, ens preparem per a començar el dia. L'autobús ens deixa al lloc on comença la senda i ens recollirà després a l'altre costat. Hem consultat la previsió del temps i diuen que plourà un poc durant les primeres hores del dia. Afortunadament, això no passa. En un moment donat hi ha molta boira i no tenim les vistes que esperàvem en un punt concret de la muntanya, però som tan afortunats que de sobte ix el sòl i podem gaudir dels llacs i el punt àlgid de la ruta. Parle amb una parella de suecs als que els demane que em facen una foto. Em dirigeix a ells en noruec després d'adonar-me'n de que eren nòrdics i sóc capaç de barrejar anglès i noruec en quasi totes les frases que dic (seriosament, pensava que el meu cervell ja havia superat això, però clarament no ho ha fet encara).

Després de 5 hores de ruta, paisatges meravellosos, cançons i molt de silenci (també necessitem temps de soletat tot i anar acompanyats), ens posem de nou en ruta cap a Auckland. Esta nit Sam està convidat a una festa, i m'ha convidat a mi també. De camí parem a Te Awamutu, el seu poble. Allí anem a casa de sa mare per a fer intercanvi de cotxes i seguim el nostre camí. Arribem a la nit, dutxa, comprem cerveses i cap a la festa.

Arribem a casa de Holy i Nadia, les anfitriones. Es respira un ambient molt agradable i tranquil. Salude a varies persones i parle una estona amb un dels amics de Sam, que em fa broma dient-me paraules en el seu castellà neozelandès, jeje. Una de les xiques proposa alçar amb els dits a un dels amics (és a dir, la persona es gita en terra mentre un grup de gent l'envolta i li coloca dos dits de cada mà baix del cos. Aleshores es suposa que fan levitar a la persona. I si, l'alcen, com en la pel·lícula: "ligera como una pluma, rígida como una tabla". Crec que Júlia, Marta i Sílvia saben de qué parle 😉)

Nadia és la cantant per a la que Sam toca, i amb la que ha fet concerts en molts països del món. Per als interessats en la música, vos recomane que la busqueu a les xarxes, Nadia Reid, i en especial la cançó "I come home to you" o "I ain't got you", són les meues preferides.

Després de dos cerveses de 500ml i no sé quants graus d'alcohol, ja no tinc més energies per a res. Tornem a casa i ens donem un abraç abans de dormir. Hui ha sigut un gran i llarg dia. "See you tomorrow, Sam".