Jonotinccasa
Jo no tinc casa,
On em quede?
On em quede?
Desfent les maletes
És diumenge. I ja he contat alguna vegada que hi ha molts tipus de diumenges. Bé, avui és un dels diumenges que et deixen una dolça sensació de felicitat, i que et fan sentir afortunada. Feia temps que no passava un diumenge d'estiu així. Dia de platja i dinar en bona companyia i una estona de soledat per a escoltar música, escriure i en general gaudir de la tranquil·litat de fer i ser el que vull. Als auriculars sona "Si yo fuera otra" de Marlango. No se quantes voltes hauré escoltat esta cançó! Mentre balle asseguda a la cadira del menjador de casa dels meus pares, que és ara la meua llar de nou, pense en la quantitat de vegades que he preparat el meu equipatge en els últims anys. I pense en tot el que cap en una maleta. I caben moltes coses. Moltíssimes, quasi infinites. Moltes són materials, altres no es poden veure, però es poden sentir. A la meua maleta carregue el meu món, ma casa, tot el que tinc i tot el que sóc. Perquè quan faig una maleta no sóls por...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada