Buit

Inexplicablement irremeiable;
inevitable, inexorable.
Temut, desconegut;
incontrolable, natural.
Contradictori, trist;
inesperat, anticipat.
Desgarrador.
Silenci.
Transformador, incansable.
Traumàtic, violent.
Dolorós, descans.
Massa prompte.
Impotència, ràbia.
Incert, amarg.
Foscor.
Solitud.
Ensordidor. Etern.
Inesborrable.
Cruel. Cruel. Cruel.
Indesitjat.
Poderós colpejador.
Desestructurant.
Horrorós.
Universal.
Desgarrador.
Silenci.
Buit.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cicatrius

Han sigut ferides primer. Algunes no han curat bé, i són molt visibles. Hi ha d'altres que no veiem, però que romanen en nosaltres per sempre més. A la pell o a la mirada, a les pors o a la força. A tot allò que diem, i a tot el que ens guardem.  Són com l'eixida del laberint que porta a la mostra més cruenta i real del "un mateix". La transparència més profunda del que som. Una mostra de la nostra vulnerabilitat com a éssers humans que ensopeguem una i altra vegada amb les mateixes roques. I de que, amb o sense advertències, tornem a caure al mateix punt. I ens tornem a llevar, traient-nos la pols, per a tornar a començar. Desplegant el mapa de les nostres eleccions, les trobem ahí a sobre. Ens ensenyen el camí recorregut i ens adverteixen dels possibles perills futurs. Perills, que nosaltres, amb l'esperit aventurer i la certesa de que tot és incert, assumim. Arriscant. Guanyant unes voltes, aprenent sempre. Marques i senyals provocades per paraules dites carreg...
Més informació

El dia del llibre

Semblava que anava a ser un dia d'aquells plens de missatges i felicitacions de tothom a tothom, que tenien l'intenció de celebrar alguna cosa. Sortia el sol amagat entre els núvols, i no deixava que la primavera arribara del tot.  Després d'una setmana sense eixir de casa, esperava l'esdeveniment d'anar a fer la compra amb ànsies. I no és que a casa s'estiga tan malament, no. Però era la necessitat de sentir-me part del món, d'un món que ja em pareixia estrany i llunyà. Eren les ganes d'apartar la mirada de les pantalles i tornar a la realitat dels dies. De camí al supermercat vaig tenir temps de divagar i pensar en la celebració d'aquell dia. Un dia en el que fem homenatge a les lletres i a qui les escriuren, i també a qui les lligen. Una lloança a les històries que ens transporten a altres mons; a l'aprenentatge; a la riquesa que ens aporten, i per sobre de tot, a la llibertat de saber-los i poder-los desxifrar. Si, parle dels llibres. ...
Més informació

Una posta de sol qualsevol

A la cambra jeia una llum tènue d'un sol cansat que s'amagava un dia més. Es reflexava la posta de sol a l'espill que observaven en silenci. Jeien al llit tots dos, ambdos cossos nuets. Amb els dits acaronava la seua esquena i li provocava una ona de calfreds que li recorrien totes les parts. I soltava una rialla sorda que moria al seu coixí. Desitjava en veu alta penetrar totes les capes de la seua pell, i conèixer tots els seus racons. Desitjava, en veu alta també, parar el temps per un instant, i acabat el pensament, ja havia guardat al calaix dels records, l'imatge abrumadora d'aquell moment. En secret, desitjava que tots els "sempre" foren tan literals com sonaven ; que el "això no passarà", fora una promesa irrompible. I que el "mai" fora mai per sempre, i que res ni ningú ho pogués fer canviar. Li observava i li contava totes les manxes, totes les pigues, les cicatrius, totes les marques de la pell. Una pell que la feia sentir en...
Més informació